Impactant document audiovisual de Berto Romero que us farà posar els pels de punta:
La gente se cree que los que nos dedicamos a la risa vamos por ahí partiéndonos el ojal con cualquier tontería que vemos y poco menos que con la churra fuera (los varones humoristas, en este caso). Y no es verdad para nada. Somos personas sensibles. Incluso diría que a veces demasiado sensibles. Te diré que hasta sensitivas y todo. Tipo la enana de Poltergeist. Yo noto cosas. Sí, sí, del rollo paranormal. Me siento atraído por los lugares que ocultan un pasado tenebroso y/o tormentoso. Sin ir más lejos, en la bonita localidad de Bagá, me encontré con una casa que me transmitía unas vibraciones muy características. Os he preparado un vídeo sobre mis experiencias. Experiencias en la que decidí llamar…
No penso perdre'm la propera entrega de parajes del terror descubiertos por una mente enferma... Potser en Berto no ho vol titular així, però jo crec que li escau. No vull dir que ell estigui malalt, ni molt menys...
Com ja és habitual els dimecres, ElTerrat.tv llença una nova entrega de Zombis, l'apocalipsi protagonitzat per Berto Romero i Rafel Barceló, que en aquesta ocasió revisaran les obres d'artistes de la talla de Chéspir (que es veu que és la manera correcta d'escriure Shakespeare). Gaudiu-lo:
Las grandes obras de la literatura están algo sobrevaloradas. Lo bueno del apocalipsis es que permite hacer una revisión de la literatura universal.
Es veu que se senten com estudiants d'intercanvi: un marxa a experimentar com és fer un programa envoltat d'un harem de dones vingudes d'arreu del món, com Beatriz Montañez, Usun Yoon, Thaïs Villas y Thania Llasera. L'altre haurà de conviure amb gent com en berto Romero o en Joan Eloi... Sort que estarà amb l'Ana Morgade per no sentir-se tan poc integrat. Espero amb impaciència l'arribada d'aquell dia.
Per fi han realitzat la pel·lícula (curtmetratge, de fet) de l'escena més angoixant que ha passat per YouTube en els darrers mesos: Drunkest Guy Ever. la història narra com un tio molt borratxo va al supermercat a per més birra. A priori diria que és una tragedia grega, no augura un final feliç, encara que aconsegueixi endur-se la cervesa.
Un curt de temàtica negre curiós on un assassinat sentimental no és el que sembla.
Està bé...
Per veure més curts de l'estil, us recomano fer un cop d'ull per la web de FutureShorts i pel seu canal de YouTube.
I ja que estic, us deixo amb una altra sorpresa: Carmen Electra en una escena lèsbica que molts han titllat de viral... Ja veurem, de moment gaudim-la!
Aprofito que el bloc és meu per donar records a uns amics que ara mateix són a l'extranger. Se'ls troba a faltar...
El primer és un molt bon amic i un parent molt estimat (i milor persona, no és un tòpic), el meu cosí Marc Escobar, que està exiliat a Londres. No tinc vídeos d'ell, però des d'aquí li enviem un saludu, públicament.
Una altra persona a la que vull rememorar des d'aquí, és a en Mario Nieto, segons les males llengües, el meu pare biològic. Actualment és al Perú, per feina, i del que tampoc disposo de material gràfic per presentar-vos (quan dic això, vull dir cap que es pugui ensenyar públicament sense el seu consentiment previ, que això no és un Facebook). Un abrazo, cabrón!
El tercer lloc l'he reservat per un compatriota, no només perquè és català, sinó perqué és de Viladecans. És en Joan Piñol, jardiner de professió, que ara viu a Berikon, Suïssa, com a successió lògica d'una història d'amor nascuda en una barca enmig de les Galapagos. "Tot molt idíl·lic!" Aquí us deixo un vídeo d'Afers Exteriors, d'en Miquel Calçada (Miki Moto), on en Joan fa un petit i agradable cameo (Avís per a impacients: apareix per primera vegada al minut 6:30 aproximadament). Una abraçada!
I per acabar, vull tenir un detall amb una companya i amiga que actualment està d'Erasmus a Brusel·les, la Maria Diumaró, que ha fet una petita peça audiovisual desmentint alguns tòpics d'aquelles gents. Un petó, Diumugró!
Us deixo la campanya que proposa El Jueves per promoure la vacunació contra la famosa Grip A entre el col·lectiu de metges i metgesses, que sembla ser que són una mica reticents amb aquesta injecció. Potser és un dels pocs col·lectius que no pren la propia medicina, al contrari dels bancs, que accepten de bona gana una injecció de capital... És que aquest és un país de bojos: quan va sorgir la famosa i temuda Grip A, tota Espanya demanava a crits una vacuna preventiva; ara que tenim vacuna, ni els metges se la volen posar. Però què collons ens passa? Fem saltar l'alarma i provoquem una psicosi col·lectiva, patim per una possible pandèmia mundial, demanem desesperadament una solució que ens salvi les vides, però quan ens la donen, sospitem i la rebutgem, al·legant que els metges s'han de vacunar primer. "¿O es que el capitán no debe undirse con su barco?" Siguem coherents, collons!
Vakúnate y calla
Nueva campaña musical para médicos reticentes al pinchacito
La campaña de vacunación contra la gripe A transcurre sin incidentes (que es la forma que tienen los diarios de decirte «esta página sólo contiene hechos aburridos»); todos los grupos de riesgo van arremangándose por la consulta... Todos, menos los mismos que se las inyectan. Los facultativos médicos, que de natural ya son los últimos que aceptan pasar por un quirófano, por aquello de que en casa del herrero, cuchara de palo, se han puesto rebecos y están cuestionando el dispendio público en vacunas, e incluso la eficacia de la vacuna misma.
En fin: para animar a esos médicos recelosos a ponerse la inyeccioncilla (que es por vuestro bien, tontines), qué mejor que una cancioncilla en plan «con un poco de azúcar, esa píldora que os dan». Basada, eso sí, en otro clásico del tío Walt.
Des d'Acceptem bloc com a animal de companyia no sabem si estem a favor o no d'aquesta campanya, però la cançó és divertida, oi?
Pigeon: Impossible, un curtmetratge d'animació molt ben aconseguit que ens narra la història d'un espia novell que està a punt de provocar un conflicte internacional per culpa d'un insignificant colom.
Us recomano que veieu el curt directament des de la web a la que us direcciono i en Alta Definició, res a veure amb el format d'aquesta merda de bloc.
Nova entrega de Zombis a ElTerrat.tv. Aquesta vegada Berto Romero i Rafel Barceló poden ser alliberats del seu amagatall envoltat de zombies per una civilització formada per supervivents... El que passa que potser no acaben de saber aprofitar les oportunitats que els ofereix la vida.
¿Civilización o barbarie? Ese el gran dilema de cualquier sociedad humana. Especialmente si vive rodeada de zombies con hambre de cerebro.
Zombis 4 - Civilización
I ja que parlem de Berto, us deixo la segona part de La conversación, un curt que en principi no necessitava secuela, però es veu que les deixa... Aquí us poso les dues peces, genials!
Fa uns dies que va sortir a la venta el videojoc Call of Duty: Modern Warface 2. En tan sols 24 hores va assolir la històrica xifra de 500 milions de dòlars en ventes, superant amb escreix tota la inversió que es va emprar en el seu desenvolupament. De moment és el videojoc més venut de la història, ni les millor produccions de Hollywood s'imaginen aconseguir, ni de lluny, una xifra similar a només un dia de la seva estrena. Call of Duty: Modern Warface 2, a l'igual que va fer Halo 3 en el seu moment, dóna un cop rotund sobre la taula, amb contundència, tapant boques i demostrant que la indústria dels videojocs no és només un mercat a l'alça sino que, en països com Espanya a l'any 2007, va situar-se pel damunt de la industria del cine i la música junts. Sorprenentment encara hi ha gent que no creu en aquest sector de l'audiovisual i l'oci, hi ha molt poca confiança per part de les institucions i els inversors privats, però per sort encara hi ha gent creativa i amb ingeni que s'arrisca i mou un mercat tant important com ho és aquest.
La importància del món dels videojocs no està només centrada en l'oci individual de l'usuari a l'hora de jugar-hi, sinó que es munten grans campanyes de publicitat i de màrqueting que van més enllà del videojoc en sí. Un exemple molt clar ens el dóna Assassin's Creed que ha realitzat una mini-série força bona de tres capítols que permet obrir mercat a un públic no necessàriament consumidor habitual de videojocs. Val la pena fer-hi un cop d'ull.
Passin i vegin, el circ de la política! Aquest estat en el que ens toca viure, per sort o per desgràcia, s'està convertint en un circ. Fins fa relativament poc el cirs es trobava als carrers de les ciutats on, teòricament, érem els joves els que muntàvem festes desproporcionades, consumíem alcohol com si el món acabés l'endemà i ens fotíem tot un seguit d'estupefaents arreu del cos, ja sigui via oral o directament en vena, per evadir-nos de la realitat. A veure si aquest jovent tan problemàtic serà molt millor que tota la merda que sura entre diners i poder al voltant de les grans esferes!
Ja s'han afegit al carro d'aquesta estupidesa i afany de lucre egoista cadenes de televisió d'emissió general, que són capaços d'inventar-se un Reality dins d'un taüt on l'espectador veuria la descomposició del cos i podria veure totes les marujades que s'expliquen els cucs mentre li mengen la cara al cadàver. Senyor italià que té una cadena sensacionalista (ojo, no confondre amb Berlusconi) i plena de gilipolles, si vol li venc la idea.
Però ara es comença a destapar, perquè això no ens ve de nou, tot un abús de poder i corrupció dins de la classe política (deixaré al marge el cas Millet). Primer va ser el famós cas Gürtel, amb el Correa i el Bigotes com a protagonistes i Francisco Camps como estrella invitada. Per agrair-li la col·laboració li van fer un petit regal d'uns quants vestits (trajes, que si dic vestits m'imagino a Camps com una sevillana). Després l'alcalde de Santa Coloma i altres personalitats de la política implicades en diversos casos de corrupció. Però ara ha sortit la prova que demostra que la màfia és un fet dins de la política del país. Us deixo amb el tràiler del que podria ser l'inici d'un llibre de Roberto Saviano o la primera frase d'una pel·lícula de Martin Scorsese. La pel·lícula es podria dir perfectament Cam(p)orra i us poso una mica en situació abans de veure el tràiler (que no és un tràiler, però bueno).
Francisco Camps, Don de la Cam(p)orra Valenciana diu haver rebut amenaces i crítiques ferotges, injúries i una partida de plàtans de Canàries que no eren de Canàries... Però el que més gràcia ens ha fet ha estat que digués això:
"A usted le encantaría coger una camioneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta"
A él y a muchos otros, Don Camps. Ya se puede apretar bien la corbata para disimular los huevos, porque vemos que ni los trajes son capaces de taparle las verguenzas.
Un becari bonobo de la redacció li proposa a Camps una altra frase més adient amb el seu caràcter:
"A usted le encantaría coger una maceta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una camilla... y con un cactus en el ojete!"
Que per què diu això aquest mono? No ho sé, pregunteu-li a ell...
Durant el temps que a mi em surti dels collons deixaré aquest calendari humà en primera plana perquè sí...
I qui tingui alguna cosa a dir que parli ara o que calli fins que vulgui (tant que ens ha costat la llibertat d'expressió, no seré jo qui us privi d'ella).
Nou comptador web (publicat el 6/12/2008)
Benvingut, ets el visitant número
Contador web Espero que trobis alguna cosa del teu gust.
Prosceni
L'Agrupació Cultural MCV de Viladecans us convida a fer un cop d'ull a la programació d'espectacles teatrals d'aquest any a través del seu bloc, Prosceni.
A més a més, els amants del cinema tenen una cita al Cine Fòrum, organitzat per la mateixa agrupació. Podeu consultar les dates d'emissió periòdicament al bloc Cine Fòrum Viladecans.
