Acceptem blog com a animal de companyia

L'any s'acaba

2011-12-28T09:19:00.001-08:00

Hola estimat bloc. Sé que fa temps que no t'actualitzo, tot i que hi ha gent que creu que ho faig tant i tan depressa que sembla que no es mogui.

Aviat acaba l'any i m'he proposat anar farcint el bloc de qualsevol cosa que em passi pel cap. Miraré que siguin coses que valguin la pena, però no prometo res.

La primera cosa que volia compartir amb els milers i milers de seguidors que tinc al cap, dels quals conservo l'esperança de que algun dia cobrin vida i m'ajudin a dominar el món, és que sóc un fan incondicional de Los Martínez. Aquest dúo músico-còmic no només m'ha robat el cor, també m'han robat uns pantalons, la segona temporada de Los Soprano i un cendrer, i això que no n'he tingut mai cap! Tot i així són bona gent i es fan estimar. Darrerament comparteixo moltes hores, projectes, "rises" enllaunades i il·lusions amb ells i, de vegades, llit.

Aquí us deixo un tastet del nostre pas per El Club de la Comedia, apadrinats pel mestre i amic Berto Romero.

Si us agraden, els podeu veure cada dissabte a les 23:30 al Teatreneu de Barcelona, enrecuérdate bien!

May the 4th be with you

2011-02-14T12:14:00.000-08:00

Aquest no és l'eslogan del següent anunci de Volkswagen, sinó un recordatori friki del dia d'Star Wars. L'anunci és molt bo.

Doncs això, que la força us acompanyi.

Pa negre

2011-02-14T12:09:00.000-08:00

Molt bé Pa negre, no? Hauré de veure-la...

És una bona empenta pel cinema en català. A veure si els aturats del mundillo ens fotem les piles i aprofitem el que serà un bon moment per a la industria catalana.

Slow-motion

2011-02-14T12:05:00.000-08:00

Feia temps que no actualitzava... És que tot va lent en aquest bloc.

Mirarem de dir més coses en breu. Fins aleshores, Salut!

El diari ARA arriba a tothom

2010-11-22T05:12:00.000-08:00

Mireu la publicitat gratuïta que li estem fent al diari ARA:

L'heu vist ja? Doncs torneu-lo a mirar, va, que no esteu fent res...

Me llamo Fred

2010-11-11T09:05:00.000-08:00

La nova campanya de l'exitosa Tiempo BBDO és un experiment sociocreatiu amb un home modern anomenat Fred (que segurament us sonarà). Aquest paio tan poc peculiar en els temps que corren té un bloc en el que anuncia que compartirà la seva vida durant 12 hores pujant un vídeo al bloc cada 20 minuts. Els usuaris podran decidir quin és el contingut del proper vídeo. Això serà el proper 17 de Novembre, fins aquell dia només podreu veure això:

Claro que sí, Fred, claro que sí...

Last Minutes with ODEN

2010-11-05T07:56:00.000-07:00

Una peça molt trista per als amants dels animals. Està molt ben filmat, la fotografia és extraordinària i la història és commovedora... Gaudiu dels últims minuts amb ODEN.

Last Minutes with ODEN from phos pictures on Vimeo.

La gallina de piel, no?

STAR WARS explicat per algú que no ha vist STAR WARS

2010-10-21T04:41:00.000-07:00

Crec que el títol d'aquesta entrada expressa prou bé el que vull dir, així que... Gaudiu de la nova triologia d'STAR WARS:

Ara potser no recordeu com anava la saga original. Per això us deixaré amb una experta del tema perquè us expliqui una mica.

Salut!

Amor per la música

2010-10-13T08:34:00.000-07:00

Sé que no esteu passant fred per les terres catalanes, que només us esteu remullant. Però aquesta no és excusa per deixar de veure aquest videoclip anomenat 030, del grup The Good The Bad, i dirigit per Jeppe Kolstrup. Mostren una nena que s'estima molt, però molt, la música... Farà pujar la temperatura, us aviso.

'030' by The Good The Bad (UNCUT) from 030 on Vimeo.

... Què deieu? Perdona, no us estava escoltant...

A Trailer for Every Academy Award Winning Movie Ever

2010-10-11T17:17:00.000-07:00

Aquí teniu un trailer de qualsevol pel·lícula premiada als Oscars de Hollywood. Si teniu temps, escriviu-ne alguna que segueixi un patró semblant, allargueu la mà i a viure.

A Trailer for Every Academy Award Winning Movie Ever

Suposo que hi ha excepcions, però aquesta l'aniriem a veure tots, no?

I de regal, una cançó molt, però molt Indie:

The Bedroom Philosopher - Northcote (So Hungover)

Qué Indies que són, tu...

Salesman Pete

2010-10-11T04:05:00.000-07:00

He vist superherois de tota mena, però cap com en Salesman Pete... Genial!

Miraré si trobo alguna cosa més d'aquesta gent. Brutals!

Classes pràctiques de guió (i 2)

2010-10-05T09:40:00.000-07:00

Recordeu que jo escrivia en aquest bloc fa temps? Doncs ho torno a fer per presentar-vos una petita lliçó de guió a lo Barrio Sésamo. Gaudiu-la.

Potser un dels pitjors diàlegs de la història del cinema:

Fins aquí la sessió, pensin el que han presenciat i mirin d'evitar-ho quan escriguin els seus guions o les seves merdes. No és gaire difícil, la veritat...

Esperant la patada...

2010-08-27T07:29:00.000-07:00

No sé si és perquè la calor no em permet pensar amb claredat, però darrerament noto un comportament extrany en mi mateix.

Fa uns dies vaig comprar-me una baldufa petita que s'accionava mitjançant la meva pròpia força (que no és molta) i l'energia cinètica feia la resta. No entenia perquè, però ho vaig fer.

Un parell de dies més tard vaig voler veure La vie en rose, una gran pel·lícula d'Olivier Dahan que narra la vida d'Edith Piaf i que fa una mica de plorar, com diria un gilipolles (ja us he dit que la calor no em fa cap bé). El cas és que vaig arribar a aquell punt de la pel·lícula en que una Marion Cotillard fantàstica interpreta la cançó Non, je ne regrette rien. Aleshores allargo el braç amb un moviment instintiu i faig girar la baldufa sobre la taula del menjador mentre espero la patada...

Puc afirmar que m'ha agradat (i molt) Inception.

(us haguès posat aquest enllaç, però YouTube no em deixa...)

Classes pràctiques de guió

2010-08-09T07:57:00.000-07:00

Benvinguts al curs El guió no és fàcil, però també compren merda, un curs que us demostrarà que no cal pensar massa per fer guions preparats per emetre. Començarem per dos exemples que hem anomenat:

Los huevacos de algunos guionistas

Aquest títol tan críptic és la carta de presentació de molts guionistes que cobren per fer guarrades com les següents. El primer exemple és de la mítica série de televisió dels 70 Batman, interpretat per Adam West (diem interpretat per dir algo), aquella versió del superheroi on tothom vestia pijama i no se sentien ridículs. Suposo que els guionistes d'aquesta série ja no sabien com presentar els enemics del capítol, així que van inventar-se un diàleg d'allò més trencador per introduir el tema.

El plátano-bolígrafo

El següent exemple el trobem a la série One Tree Hill, una altra série per a adolescents que intenta evocar a la llàgrima fàcil amb mirades intenses d'uns actors poc creibles. L'escena que veureu a continuació és un clar exemple de com pot estar de cansat de la seva feina un guionista i com descobrir que el productor de torn és en realitat un analfabet, perquè sinó, no s'entén...

One Tree Hill i el gos de l'hospital

Segurament al seguidor del bloc li deu sonar aquest segon exemple, oi? Ja en vam parlar en el seu moment, però si algú acaba d'aterrar i encara no ha fugit i és prou valent com per entrar en aquest enllaç, podrà gaudir d'algunes conclusions que us ajudaran a comprendre per què no és bona aquesta escena.

REJECTED

2010-08-03T07:46:00.001-07:00

Aquí us deixo amb unes peces d'animació força curioses que alguns no van voler que veiessin la llum... com a mínim això ens expliquen a l'inici d'aquest recopilatori d'animacions.

Per cert, aquest estil de dibuix em recorda a un seguit de peces d'animació que es van usar per una campanya de patates de bossa russa (que deu ser algo així com l'ensaladilla, però més cruixent) on enfrontaven mites del cinema entre ells d'una manera molt divertida. Aquí us en deixo uns quants:

Leonidas vs Chuck Norris

Luke Skywalker vs Neo from Matrix

Tetris vs alguien

Jackie Chan vs Sauron's eye

Super Mario vs Pacman

Frodo vs Harry Potter

Rambo vs Terminator

Lara Croft vs Indiana Jones

Més al canal Versus.

Totes les peces anteriors venen d'aquesta altra peça que enfronta a Bambi amb Godzilla:

Tranquils, encara sou al meu bloc, no a YouTube...

DRIVE ME TO HELL

2010-08-01T08:34:00.000-07:00

Molts amants del cinema de terror i en especial del cinema de Zombies encara pensen que ja està tot fet, i més després de projectes tan bons com la sèrie de la BBC Dead Set o el film Zombieland, que van donar un nou punt de vista a l'especialitat de George A. Romero. Obviament podriem parlar de molts altres títols, com la inquietant i angoixant pel·lícula que ens van oferir Jaume Balagueró i Paco Plaza, REC, títols com Land of the Dead o la polèmica L.A. Zombies, i fins i tot la mini-sèrie d'humor negre que protagonitzaven Berto Romero i Rafel Barceló, Zombis, han contribuit a posar un granet de sorra més sobre les possibilitats d'aquest gènere tan emblemàtic.

Però, estava tot fet? Sembla que no, ja que quan la voluntat, el pressupost i les ganes es fusionen amb una eina cada vegada més especialitzada com és YouTube, sorgeixen peces com aquest Drive me to hell, una pel·lícula interactiva en la que tu decideixes que li anirà passant al protagonista després de cada clip. només hi ha una diferència, aquí no s'hi val deixar el dit a la pàgina on has d'escollir camí per tornar enrere quan no t'agradi la teva elecció... Jo recomano veure'l diverses vegades. Em permeteu una petita presentació?

Pels amants del gènere zombie (que és un gènere en ell mateix) i pels consumidors de llibres d'aquells que has d'escollir "¿Quiere ir a la mazmorra del dragón o quedarse en el balneario Vodoo limpiándole las arrugas al abuelo decrépito?" i que no sé com es diuen, arriba:

DRIVE ME TO HELL, una aventura interactiva a YouTube. Molt recomanable...

La veritat és que té moments que recorda els millors moments de la pel·lícula Bad Taste, d'un jove Peter Jackson, però en línies generals, està molt bé, oi?

L'autre

2010-07-20T11:27:00.000-07:00

Un deixo amb un curt d'animació en 3D creat per Clovis Gay, Tanya Aydostrian i Alexandre Hérault durant tres messos com a projecte final de carrera.

L'autre _ the movie from Tanya Aydostian on Vimeo.

I per omplir una mica aquesta sequia estiuenca, pel que al nombre d'entrades al bloc, us ofereixo una mica de bona música. Nassim Maoui i Chirstophe Mentz, coneguts com a Videodrome, han realitzat el videoclip de Ben Oncle Soul. Soul barrejat amb una bona escena visual, què més es pot demanar?

BEN L'ONCLE SOUL -SOULMAN- (Official Music Video) from // Videodrome on Vimeo.

Salut!

Drama Queen

2010-07-11T06:58:00.000-07:00

Feia temps que volia compartir amb vosaltres la genialitat d'aquest clip que anuncia un concurs de curtmetratges. Senzill, però molt eficaç.

Passi-ho bé i, si m'ho permeteu, Visca Catalunya!

EXPLORADORES DEL OLVIDO

2010-07-08T11:37:00.000-07:00

Avui m'he assabentat d'una gran notícia. Un gran realitzador i amic, F. Carlos Campillos, va fer un gran documental sobre un grup de persones aficionades a visitar i immortalitzar llocs abandonats. El resultat és impressionant i fins ara en aquest bloc només havíem pogut gaudir d'un trailer i unes quantes fotos.

Doncs bé, ara ja podeu gaudir del documental sencer. Seieu i deixeu-vos endur per aquest hobby tan peculiar i tan especial.

Felicidades, company!

Adéu, Espanya?

2010-06-25T02:52:00.000-07:00

Si us preguntàveu si Catalunya podrà ser independent algun dia (no parlo d'utopies idealistes, sinó de possibilitats reals, de si ens ensortiríem com un estat independent), mireu aquest documental de la directora M. Dolors Genovès, Adéu, Espanya?. Us deixo amb la resenya que ha fet la nostra amiga Núria Maynou, una de les millors alumnes de la directora:

M. Dolors Genovès ha fet diana. La idea d'aquest documental, que compara la realitat política de diversos territoris que lluiten per ser un país independent, va sorgir abans que als Països Catalans féssim cap consulta sobiranista. L'avinentesa no podia ser més encertada.
Tot i que és un documental a favor del "sí" a la independència, Dolors Genovès i l'equip de TV3 ha aconseguit comparar, tractar amb naturalitat i sense temor aquest tema que tant ens preocupa a tots plegats (als catalans i als espanyols). Adéu, Espanya? mostra com a Grenlàndia, a Escòcia, al Quebec l'assumpte es tracta amb total respecte i tranquil·litat, tot el contrari de com es tracta a Espanya. Amagar-se de la realitat no serveix de res, la secessió és totalment democràtica. Potser és que encara no hem arribat a la plena democràcia...

I doncs? Adéu, Espanya?

I per si no el veieu amb el suport de TV3 a la carta, que de vegades no rutlla, aquí us deixo el documental penjat a YouTube:

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer! perdoneu, m'he deixat anar per un instint patriòtic...

Per cert, la Núria és la directora d'aquest documental que retrata la figura d'en Josep Pedrals. Molt ben realitzat per una gran amiga, l'Úrsula Gallemí. Us deixo amb la sinopsi:

"L'eutrapelista Pedrals" és un documental que intenta esbrinar qui és i com és el poeta Josep Pedrals. L'eutrapèlia, que és la capacitat de moderació en el divertiment, defineix i caracteritza el protagonista.

La poesia, l'humor i la música són alguns dels fils que condueixen el documental, però qui parla de tot això no és només Josep Pedrals sinó els qui el coneixen. Gràcies a Màrius Serra, Enric Casasses, Bernat Dedéu, Esteve Plantada, Marc Torrent, Guillamino, Ester Andorrà, Ferran Garcia, Els nens eutròfics (Albert Sagrera, Roger Puig, etc.) i Helena M. Alegret, el diàleg ha estat possible.

L'equip som els alumnes de Seminari Documental de 4t de Comunicació Audiovisual, tutoritzat per M. Dolors Genovès (directora d'"Adéu, Espanya?").

L'Eutrapelista Pedrals from FC Blanquerna on Vimeo.

Felicitats a tot l'equip!

Hooligans in love

2010-06-20T08:34:00.000-07:00

Us deixo amb una campanya de PUMA que m'ha semblat acollonant. Per Sant Valentí, van filmar Hooligans d'arreu d'Europa cantant cançons d'amor. Aquest titular ja és prou temptador, tot i que la finalitat de PUMA és vendre més productes... Aquí teniu dos exemples:

England

Italy

La proposta era tan bona que van fer que els hooligans es deixessin filmar per participar en un concurs: The Hardchorus Song Contest

Germany

Italy

France

England

Per cert, van guanyar els francesos, suposo perquè és la cançó més adaptable a càntic o que millor pot quedar en un camp... Tot i que, personalment, en decanto per la versió anglesa.

El disseny és fàcil

2010-06-15T00:13:00.000-07:00

Qui diu que el disseny no és fàcil? Aquí teniu un consell per anar posant en pràctica...

Si és que... qui no és dissenyador és perquè no vol ser-ho.*

*Aquest bloc no es fa responsable de les cagades que foteu al posar en pràctica la màxima anteriorment exposada: "El disseny és fàcil". És possible que entri en conflicte amb una altra veritat universal: "No és or tot el que llueix". Ja ho van pensant a casa...

L'ILLUSIONNISTE

2010-06-14T12:25:00.000-07:00

Penseu en un moment en el director d'animació del film Les Triplettes de Beleville, Sylvain Chomet. Aquí us deixo un tast de la pel·lícula:

Les Triplettes de Beleville

Escena del Club

I ara penseu en el clàssic Jacques Tati, director i interpret de Mon Oncle o Playtime (normalment encarnant al personatge de monsieur Hulot). Us en serveixo un mos aquí també:

La casa de monsieur Hulot

(I com a curiositat, us diré que en aquest enllaç teniu la pel·lícula íntegra de Playtime a Youtube)

Doncs ara imagineu-vos la barreja d'aquests dos grans genis de l'audiovisual junts a la pel·lícula L'Illusionniste, del que no us puc donar un tast, però sí un trailer:

L'Illusionniste - Trailer from aqnb on Vimeo.

I això és tot per avui, segueixin visitant-nos i entraran en un sorteig d'una entrada per un dels shows que oferiran una familia de gossos saltimbanquis que es guanyen la vida venent peix a la Plaça del Diamant... O potser no.

Les dificultats per acabar un treball...

2010-06-14T02:19:00.000-07:00

No hase falta que dises nada más, no?

freddiew mentre espereu...

2010-06-13T13:05:00.000-07:00

Estem treballant per construir un disseny de bloc millor, on hi tinguin cabuda vídeos en panoràmic i on hi càpiga més lletra. I si a sobre queda maco, millor que millor... De moment us haureu de contentar amb això:

I ja de pas, recordeu aquell noi del que us vaig parlar fa un temps i que es fa dir freddiew? El tio és un crack i aquí us porto dos vídeos més per corroborar-ho. Són una mena de trailer del clàssic joc Call of Duty, però fet amb quatre duros, tres amics i dos collons.

Modern Warfare: Frozen Crossing (PART I)

Modern Warfare: Frozen Crossing (PART II)

Només puc afegir una cosa: Bravo!

VHS-14. Behind VHS

2010-06-07T15:43:00.000-07:00

Sembla ser que s'acaba el fenómen d'Internet, i no parlo d'aquesta senyora:

M'agafa un calfred cada vegadaq ue l'escolto...

El cas és que acaba la sèrie VHS i Axel Casas i Ronquete s'acomiaden amb un especial en el que ens destapen els "entresijos" (m'agrada més dir-ho en castellà) del clàssic d'Internet...

Todo lo que van a ver a continuación, esta basado en echos (sin H) reales...

VHS-14. Behind VHS

"Esto es una copia de Muchachada triste o qué vida más Nui, ¡NUI!"

¡Qué razón tenía, el puta!

Amb quatre notes t'ho toco tot... literalment

2010-06-07T12:30:00.000-07:00

Recordeu aquest vídeo, que era força divertit i que assegurava que amb quatre acords han composat moltes cançons famoses d'avui en dia? Doncs mireu-ho...

Pachelbel Rant

Doncs mireu aquest...

Axis of Awesome - 4 Four Chord Song

I dit això, vull mostrar-vos una xorrada que m'ha passat avui. He començat a escriure "Can I" al google per un tema que no ve al cas i que no té res a veure amb arribar als propis genitals amb la boca, i mireu què m'ha passat:

No he volgut clicar Voy a tener suerte escollint la opció que proposava Google, perquè la situació ja m'ha semblat força inquietant...

DAN the MAN

2010-06-02T16:13:00.000-07:00

Us deixo amb un videojoc que fa temps que volia compartir amb vosaltres... Tan real "como la vida misma".

DAN the MAN

Segurament alguna cosa així li deu passar a Super Mario si finalment aconsegueix quedar-se amb la princesa... O no?

Què desconsiderades! Et passes totes les pantalles per elles i quan poden, te la foten!

2 novetats Freaklances

2010-06-01T14:06:00.000-07:00

Recordeu la série d'animació Freaklances? No? Però si us en vaig parlar aquí mateix, en aquest enllaç: Refresqueu la memòria.

Doncs ara he vist que han fet dos capítols més i els volia compartir amb vosaltres. Aquí teniu...

Capítulo 05: El proceso inverso

Capítulo 05: El proceso inverso from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Capítulo 06: Encuadre, objetivo y disparo

Capítulo 06: Encuadre, objetivo y disparo from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Fins aviat Freaklances!

VHS-13. Tomas auténticas

2010-05-31T09:31:00.000-07:00

VHS ens toca una mica els collons amb el típic capítol especial de "tomas falsas" que no venen a dir res... No teníeu ganes de treballar massa aquesta setmana, oi? I a sobre diuen que la setmana que ve fan el capítol final... ¡Amos, no me jodas!

Torroto tomas, tomas falsas, nos gustan porque son baratas... en la playa nos tocamos la banana.

VHS-13. Tomas auténticas

Més merdes similars a ElTerrat.tv, com el Making Off de la joia difunta Centaurus Project.

Ai, Professor Phileas B. Baxter... et trobem a faltar.

Chrono Trigger: Short Action Scene

2010-05-28T07:52:00.001-07:00

Recordeu el vídeo de Jedi A-holes? No? Però com sou així, de persones... Mireu, va, mireu:

Jedi A-holes

Doncs el xino que hi apareix ha fet una altra genialitat frikie, que es digna de admirar.

Chrono Trigger: Short Action Scene

Seguirem informant de més frikades d'aquest tio: freddiew.

IRON BABY

2010-05-28T07:42:00.000-07:00

Reconec que pagaria per veure un film com aquest...

IRON BABY

No fa falta que digui res més, simplement seuré a esperar que surti la peli... o no és real?

De moment us poso aquest curtmetratge, per recuperar els antics clàssics:

El Relato

El relato from Carolina Olmo on Vimeo.

Quines coses...

VHS-12. La gripe Z

2010-05-24T15:30:00.000-07:00

Sembla ser que aquest és un dels darrers episodis de la ja prestigiosa sèrie VHS... o potser no, ja que Lost també deien que duraria tres dies comptats i mira, va acabar ahir! Quina decepció, oi? Bueno, jo no ho sé, perquè em vaig quedar en la quarta temporada, quan podien moure la illa i viatjaven en el temps, rollo Regreso al Futuro: "Doc, Doc, eres un puto viejo loco." Doncs aquí us deixo amb la paròdia de la Grip A d'Axel Casas i Ronquete.

Áxel Casas es el último hombre vivo, y ser zombi está de moda como ver Lost.

VHS-12. La gripe Z

"Zombies, mirad: ¡Culo Tarta!"

Més a ElTerrat.tv.

Coses inquietants que he rebut aquesta darrera setmana

2010-05-23T07:40:00.000-07:00

Sí amics, un títol força llarg per dir més o menys això: RES. A continuació podreu gaudir d'un seguit de coses inquietants que he anat rebent al llarg d'aquesta darrera setmana i que no sé molt bé com classificar. Només us diré que van de menys a més inquietant... Endevant!

Comencem amb una de les menys inquietants, però de les més curioses. Observeu com arriben a tocar-se el cap amb el cul (sí, sí, heu llegit bé... o no, si teniu dislèxia):

Ross sisters - Solid Potato Salad

En segon lloc, un nou artista sudamericà que competeix directament amb els cracks de la cançó llatina, Wendy Sulca, Delfín hasta el fin i la Tigresa del Oriente. El seu nom és Adriansito i assegura ser "el niño más bonito". Jutgin vostès mateixos...

MINI DADDY (ADRIANSITO) EL NIÑO MÁS BONITO

Molt empatat amb Adiansito en el llistat dels 40 Principals Negats per la música, arriba la balada mexicana que us tocarà la fibra sensible, tant que no podreu estar sense vomitar de la emoció. Parla sobre una pobra xinesa que porta el cognom Chu i que tan aviat com arriba a Mèxic es fa dir Pamela de nom... A partir d'aquí, tot és un joc de paraules... Deixeu-me donar-vos un consell abans que us endinseu en la màgia d'aquest vídeo: Mireu de no cantar la tornada pel carrer (o com a mínim canteu-la quan no hi hagi molta gent al voltant, que poden treure conclusions equivocades).

Pamela Chu...

Aquí una nova joia que corre per Internet. Segurament molts de vosaltres ja l'haureu gaudit, però no puc estar sense reservar-li un lloc en aquest racó del ciber-espai. Parla sobre Stephen Hawking, l'existència de vida extraterrestre i sobre els costums dels aliens quan visiten el nostre planeta... I a sobre en gallec! No diré res més.

Asociación de Abducidos de Compostela (AAC) en Correo TV

Vull deixar per escrit algunes perles que deixa anar aquest bon home de la Asociación de Abducidos de Compostela, però ho escriure tal i com jo ho he entés:

"Stephen Hawking de buracos negros y cosas de este tipo, pues sabe moito, pero de aliens no tié ni puta idea. Porque vale, o sea, tu ves un alien, un tipo de dos metros con forma de lagarto amarel·lo, tal... Acojona. Pero después son unas bellísimas personas. Las veces que me tenían abducido he tomado licor de hierbas con ellos, pero a rachar. Que pueden ser hostils... Bueno, a ver... A sonda anal oi principio duele, pero una vez lo repiten y tal, no hay problema ninguno."

Aquest gallec em recorda lleument a un altre heroi de la mateixa comunitat autònoma, tot i que aquest és ja s'ha convertit en un mite:

Tojeiro - Droja en el Cola-Cao

I per fi, el número 1 dels vídeos inquietants. Iker Jiménez encara no l'ha analitzat a fons, però esperem que ho faci aviat i ens tranquil·litzi una mica, perquè jo dormo molt angoixat des que ho vaig veure... Això del que parlo és teòricament un programa dirigit al públic infantil alemany... A mi m'ha traumatitzat, de debó...

Kinderkreis: Danse Gooshers!

Duríssim! Esperem que pogueu tornar a visitar-nos. Si no és així, tranquils, ho entenem.

Educar mitjançant el sexe

2010-05-21T03:02:00.000-07:00

Tothom sap que avui en dia és molt difícil sorprendre al personal, no ho dic jo (que no sóc ningú), això és Vox Populi (que no és el volum del diccionari VOX dedicat a l'anatomia). Els nens estan acostumats a veure violència a tot arreu, a conviure amb la desgràcia aliena mantenint-se més freds que Chuck Norris veient una pel·lícula d'Isabel Coixet a càmera lenta (si això poguès ser possible), i ja no vomiten tant quan apareix Belén Esteban a la tele. Per això s'ha fet necessari recòrrer al sexe per cridar mínimament l'atenció dels joves per educar-los en temes més o menys importants.

Per exemple, com li explicaries a un munt d'adolescents amb les hormones revolucionades i la veu desesperada mirant de trobar un punt neutre entre el gall i el to de veu adequat per ser socialment acceptat, com es fa una Recuperació Cardiopulmonar? I com li explicaries mantenint el seu nivell d'atenció durant tota l'explicació? Fàcil... I si no mireu com ho fan a Fortnight, una companyia de llenceria canadenca (tot i que l'objectiu final de la peça no sigui concienciar a la població, sinó vendre més calces).

Super Sexy CRP

Super Sexy CPR from Super Sexy CPR on Vimeo.

El segon exemple que us porto té molt a veure amb el món del patinatge. Amics de l'skate, qui no ha desitjat mai saber com es construeix un mono-patí (que no és el barbarisme per referir-se al patiment passat d'un dels meus becaris)? Aquí us deixo un vídeo d'unes noies molt simàtiques que en construeixen un (que sí, hi ha una taula d'skate, fixeu-vos bé, torneu a mirar el vídeo... el veieu entre aquelles dos... sí? Doncs és allò! Per alguns ha estat més difícil que trobar a Wally enmig d'una Rave concorreguda per alemanys residents a Alemanya i alemanys després de passar-se una temporadeta a Mallorca (aquest acudit és molt meu, tant que no em sorprendria que ningú l'entengués; tampoc ho pretenc)). El vídeo:

Who Thought Building A Skateboard Would Be So Sexy

Jo trobo que està molt bé aquesta iniciativa de fer-ho tot més sexy per mantenir atent a l'espectador. Com fan aquelles dones del temps a una televisió de no-sé-on, que van despullant-se fins a quedar totalment nues davant de l'atenta mirada de la seva audiència. I és que un parell de tetes ben mostrades en el moment oportú poden aconseguir moltes coses. Alguns han aconseguit que certes persones es mirin l'apartat del temps dels informatius del país de no-sé-on, però qui sap què haguès passat si algú li hagués mostrat les mamelles a Hitler quan estava decidint conquerir el món. O què dirien els llibres d'història si JesuCrist hagués quedat tan absort per la visió d'unes glàndules mamàries de dimensions gegantines que hagués oblidat les seves pretensions per dedicar-se amb cos i ànima a multiplicar mugrons per tot arreu. O què hagués passat amb Paco Camps si Rita Barberà li hagués mostrat els pits abans de tot el merder del Gürtel; probablement hagués mort.

Tot i que les mamelles acostumen a ser causa i a la vegada solució de molts dels problemes de la miserable humanitat, què passarà quan ens acostumem (ara parlo com a espècie) a aquesta magnífica i encara ara sorprenent visió d'aquest complement de l'extraordinari treball artístic que és el cos femení? A què haurem de recòrrer per cridar l'atenció del públic? I "ritzant més el ritze", què passaria si d'aquí a uns anys les dones decideixen que, donat que els pits ja no causen impressió als homes, cal reduir-los fins a extirpar-los per a coincidir amb els cànons de bellesa de l'etapa grisa d'aquell futur (espero) llunyà? És aquest l'apocalipsi que Nostradamus no es va atrevir ni a deixar per escrit? O és una palla mental més d'aquest propietari de bloc que no llegeix ni sa mare (en aquest cas, aquesta expressió és totalment certa)?

Prou!

I Met the Walrus

2010-05-18T14:53:00.000-07:00

El 1969, un noi d'uns 14 anys d'edat, fanàtic dels Beatles anomenat Jerry Levitan es va colar a l'habitació d'hotel de John Lennon a Toronto i el va convèncer per fer una entrevista. 38 anys després, Levitan, el director Josh Raskin i els il.lustradors James Braithwaite i Alex Kurina han col.laborat per crear un curtmetratge d'animació utilitzant la gravació de l'entrevista original com la banda sonora.

Segons el mateix peu de vídeo, aquesta peça és un vaixell fascinant per enginy sense límits de Lennon i el seu missatge intemporal, I Met The Walrus va ser nominat per al Premi 2008 de l'Acadèmia de Curt Animat i va guanyar el premi Emmy de 2009 per als "New Aproaches" (pel que és la primera pel·lícula en guanyar un premi Emmy en nom d'Internet).

I Met the Walrus

I aquí teniu la raó del títol de la peculiar peça:

The Beatles - I am the Walrus

Per cert, la peça anterior l'he trobada al bloc de l'Andreu Buenafuente, un tio molt simpàtic que tot just comença en el mundillo de l'humor i que sembla que tindrà una bona trajectoria professional.

VHS-11. Drakis pandilla, Cocacola Cherry y Steven Seagal

2010-05-18T01:28:00.000-07:00

Ahir dilluns vam poder gaudir una vegada més de la série que ho està petant a internet: VHS, amb Axel Casas i Ronquete. Els capítols acostumen a ser força estranys, però el d'avui ho és amb ganes, cosa que el públic agraeix.

Si te encuentras una cinta que es maldita... uy uy uy uy uy uy uy no te la pongas. Porque si no te aparece la Britney Spears: ups I did it again.

VHS-11. Drakis pandilla, Cocacola Cherry y Steven Seagal

Més a ElTerrat.tv.

Tres vídeos per "passar el rato"

2010-05-17T10:22:00.000-07:00

Avui, després d'uns dies sense donar senyals de vida, he volgut retre homenatge a la magnífica expressió "passar el rato" posant-vos uns vídeos de temàtica diferent que serveixen precissament per això, per passar l'estona:

El niño, el pony y el avestruz...
amb l'aparició especial de El pare patxorra!

Recordeu el programa Si l'encerto l'endevino? Doncs va sorgir d'aquest format nord-americà, tot i que tenia un punt més picant...

I com seria la vida de l'extravagant Lady Gaga si no fos famosa?

I aquí la guinda final, l'extraordinari curtmetratge freak Jedi A-Holes.

Espero que hagin gaudit d'un bon rato... Penseu que aquests ratos són per tota la vida!

VHS - 10. El Sustiputo

2010-05-10T14:37:00.000-07:00

M'atreveixo a afirmar que únicament Axel Casas i Ronquete són capaços de fer que una série tan freak com VHS em faci pixar de riure cada vegada més... Però m'atreveixo per la porta petita.

A Áxel Casas lo han echado a la puta calle y en su lugar han puesto a un puto sustiputo, pero Ronquete que no ve ni tres cojones quiere cargarse a todos los clones molones. Fuuuuuuuuuu, ye-ye.

VHS - 10. El Sustiputo

Més a ElTerrat.tv.

Romain Gavras, uns altres videoclips

2010-05-10T12:41:00.000-07:00

Ho admeto, hi ha gent que m'ha comentat que en els darreres dies la redacció d'Acceptem bloc com a animal de companyia es fixa massa en videoclips absurds i, normalment, fets sense gràcia, com les cançons de Lady Gaga. Així que ara us fotré un reconstituent amb dos videoclips ben realitzats i d'una temàtica força més seriosa que els que hem anat apuntant darrerament.

Els dos estan realitzats per Romain Gavras i un d'ells ja va donar tema de conversa en aquest bloc... Bé, potser no ho va comentar massa gent, però segur que va donar tema de conversa.

M.I.A, Born Free

M.I.A, Born Free from ROMAIN-GAVRAS on Vimeo.

Jus†ice, Stress

Jus†ice, Stress from ROMAIN-GAVRAS on Vimeo.

Us recomano que els veieu directament des de la pàgina de vimeo.

L'altra cara de Barrio Sésamo

2010-05-07T02:15:00.000-07:00

Tots coneixem el mític programa Barrio Sésamo, provinent de l'encara més mític Sesame Street, oi? I tots el recordem com alguna cosa així:

Però els personatges d'aquest mite de la televisió tenen una cara oculta. Jo us obriré els ulls...

Mr Pimpon around the world - Don Pimpón es un viajero

Espinete - Iros a la Mierda

¿Puedo hacer un "friestail"? Molt bo!

Centaurus Project - Lesson 12: La posguerra

2010-05-06T09:47:00.000-07:00

Arribem a la darrera lliçó del professor Phileas B. Baxter, líder del Centaurus Project. Ens fa una mica de pena, però ja no hi podem fer res... Observeu amb atenció, perquè si algun dia hem de combatre contra éssers d'altres galàxies (o d'aquesta mateixa, no sóc racista), potser ens serveixi algun dels consells que professa el nostre professor. I si no passa mai, pos buenu tu...

Centaurus Project - Lesson 12: La posguerra

Bé per en Guillem Dols, gran guionista i millor mallorquí!

Television is a drug

2010-05-05T07:56:00.000-07:00

Estimats companys que treballeu en el món de la televisió. Estimats consumidors de televisió. Aquesta entrada va dedicada a vosaltres. És la televisió una droga? Estem enganxats a la televisió? La resposta no està en aquest vídeo, però l'he trobat molt interessant i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres, tal i com la Carol (Gràcies!) ho ha compartit amb la redacció d'Acceptem bloc com a animal de companyia. Aviso de que és força intens i, segons com, angoixant.

Television is a drug

Television is a drug. from Beth Fulton on Vimeo.

LOOK AT ME! Podem dir que la TV és la que més enganxada està a la televisió, no? Fem un Banda Ampla?

Bueno, us deixo que la televisió em crida... Ara és l'hora de Sálvame, oi?

Telephone: The Afghanistan Remake

2010-05-05T01:17:00.000-07:00

Les guerres d'avui en dia acostumen a ser avorrides, i més quan la guerra ja ha acabat fa temps i tu ets un soldat destinat a aquell lloc del cul del món on no hi ha res, perquè el teu exèrcit ja s'ha encarregat de destruir-lo un temps abans. I mentres el govern del teu país s'encarrega de les tasques de reconstrucció i d'enriquir-se amb tot el que pugui, els soldats perden el temps i l'ocupen com poden. Alguns opten per la masturbació massiva, considerada com una arma biològica, però d'altres, els més creatius (o els més avorrits) opten per fer una paròdia o una versió del videoclip Telephone, d'aquella gran artista anomenada Lady Gaga.

Aquí us deixo amb la simpàtica peça que han fet uns soldats nord-americans amb el no tan peculiar estil de la popera ja esmentada:

Telephone: The Afghanistan Remake

I aquí us deixo amb l'original, per si voleu comparar:

Lady Gaga - Telephone

I parlant de comparacions, Lady Gaga no us recorda lleument a Cristina Aguilera? Als de Yonkis sí i a mi una mica...

Potser són imaginacions meves... M'estic fent gran.

Джимми Джимми и джипи

2010-05-04T14:05:00.000-07:00

He vist això i m'he quedat sense paraules...

Джимми Джимми и джипи

Que tremolin Wendy Sulca, Delfín hasta el fin i la Tigresa de Oriente, perquè aquest tio molt aviat ho petarà a Internet! From Uzbekistan, with love?

Més perles d'aquest crack de la música a bochka (si enteneu algo, és clar).

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (4/4)

2010-05-04T09:33:00.000-07:00

Els amics de VengaMonjas alliberen la quarta part de la sèrie Petri... Una delícia que ja voldria l'HBO. Vale, potser no, però val la pena veure-la.

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (4/4)

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (4/4) from Venga Monjas on Vimeo.

Ja us ho deia que apuntaven amunt!

¡Y que viva Papiglotón, Welcome to the zoo!

VHS - 9. Yo, yo mismo, yo mismo también y mi otro yo del futuro (Parte 2)

2010-05-04T09:14:00.000-07:00

Ja tenima aquí la segona part d'aquest inquietant capítol d'VHS, la sèrie que ho està petant a Internet. Alguns encara es pregunten "per què?". Axel Casas i Ronquete (x2) ens fan passar una estona absurdament agradable amb una seqüela que parla de seqüeles i que proposa noves seqüeles, com una de la saga de Viernes 13 interpretada solament per Emilio Aragón.

Los viajes en el tiempo no son tan guapos como los pintan, te vas cagando por todas partes y así no ligas con Patricia Conde.

VHS - 9. Yo, yo mismo, yo mismo también y mi otro yo del futuro (Parte 2)

Senyors de VHS, jo us aplaudeixo. Probablement ara no li dongueu valor a aquesta acció, probablement perquè no la té, però temps al temps...

Pope Song

2010-05-03T11:41:00.000-07:00

Us deixo amb la cançó que segurament ho petarà aquest estiu en tots els chiringuitos de la costa catalana. De moment va segon en la llista dels "40 cardenales", darrera de l'exitós tema "Pipas pal pájaro" versió canto gregoriano. Ha deixat enrere les peces més poperes, com el ja famós "¡Cómo me gusta el vino de misa, joder!", de Melendi, o "¡Qué jartá de doló!", la saeta del Sevilla després de pillar-se un ou amb la cremallera del pantaló de cuir.

El ritme i la coreografia s'enganxen fàcilment i tracta un tema que està molt en voga (sempre he volgut dir aquesta paraula i mai he trobat el moment adequat per fer-ho) els darrers dies*. És en anglés, però hi ha un parell de paraules fàcilment reconeixibles, fins i tot per un negat amb els idiomes com jo**.

Tim Minchin - Pope Song

*Nota del mono-traductor: En un principi aquí volíem dir "el tema está molt en boca els darrers dies" i no "en voga", però ens semblava massa lleig, sobretot pel col·lectiu de "SOS Monaguillo" (insistim que no és un grup d'argentins que et recorden quina és la teva funció a l'església, no us poseu pesats).

**Nota del mono-traductor 2: La paraula és "Mother-fucker", que ve a dir més o menys que ta mare estima molt a altres homes i per això no té temps d'estimar-te a tu. Per això el fill s'ha fotut a cura...

Why don't you do right

2010-05-02T08:06:00.000-07:00

Recordeu aquest video que vam posar "por estos lares" fa uns dies?

Gramophonedzie - Why Don't You

Doncs és la versió d'aquesta joia musical dels anys 20:

Peggy Lee - Why don't you do right

Fins aquí tot correcte, no podem dir que haguem descobert la sopa d'all. Però per casualitats de la vida i buscant informació sobre una notícia que diu, resumint, que una tal Anette Edwars va operar-se per asemblar-se a Jessica Rabbit, amb un resultat no gaire similar, vaig voler il·lustrar la notícia afegint l'actuació musical que fa Jessica Rabbit a la pel·lícula Who Framed Roger Rabbit i a que no adivineu quina cançó interpreta?

Jessica Rabbit - Why don't you do right

Alguns es preguntaran: "I què em vens a dir amb tot això?" Doncs no gaire cosa, simplement he trobat irònic que una dona s'operi i es deixi una pasta per assemblar-se a un dibuix animat que ja la prevenia cantant Why don't you do right (per què no ho fas bé?). I de pas us recordo d'on venia aquella cançó i on ha anat a parar a l'actualitat... No us serveix com a conclusió, oi? I què tal aquesta frase de Jessica Rabbit?

I'm not bad, i'm just drawn that way...

Charlie Winston - In Your Hands

2010-05-02T07:48:00.000-07:00

Fa temps que visito pràcticament a diari la pàgina web 40fakes i fa temps, concretament 131 edicions, que ens deleiten amb una secció de cap de setmana anomenada Sábados musicales i que aquesta vegada he trobat més que interessant. Realment aquest no ha estat un bon cap de setmana, però Charlie Winston ha fet que aquest diumenge passi una mica millor... Espero que us contagi aquest sentiment.

Charlie Winston - In Your Hands

I aquí un més de regal, per sumar-me a la iniciativa de caps de setmana musicals i seguint amb Charlie Winston i el seu barret tort:

Charlie Winston - I Love Your Smile

Ens veiem!

The Raven

2010-04-29T06:55:00.000-07:00

No té res a veure amb el famós relat d'Edgar Alan Poe, però és un curt que està prou bé. Dirigit per Ricardo de Montreuil, d'ambientació futurista, amb bona imatge i un nom suggerent... No podia sortir gaire malament, tot i que no he acabat d'entendre gaire el guió. Ells ens ho presenten així:

Chris Black possesses a power that could lead to the destruction of the current regime, and they will stop at nothing to destroy him.
The chase is on as Chris runs for his life in this sci-fi thriller set in an alternate and futuristic Los Angeles.

The Raven

THE RAVEN - 720 HD from THE RAVEN FILM on Vimeo.

També ho podreu veure a la pàgina web del curt: The Raven.

Centaurus Project - Lesson 10: The ANUS

2010-04-28T07:06:00.000-07:00

Nova entrega de Centaurus Project. Aquesta vegada, el professor Phileas B. Baxter ens explica els avantatges i els inconvenients d'entrar a l'ANUS.

El profesor Phileas nos habla de organización más influyente del universo: el ANO.

Centaurus Project - Lesson 10: The ANUS

Més a ElTerrat.tv.

Si la memòria no em falla, les lletres tenen premi

2010-04-27T06:58:00.000-07:00

Recordeu el monòleg La memòria de les rates. Sí, oi? Però el voleu tornar a llegir? No? Cabrons! Doncs m'és absolutament igual, ja que és el meu bloc i hi penjo el que vull! A més, un escrit de dues pàgines sempre omple el bloc.

Notícia: Uns científics aconsegueixen esborrar els records en ratolins

La memòria de les rates

Aquesta setmana he sentit una notícia que m’ha deixat de pedra. Es veu que uns científics han aconseguit esborrar fragments de la memòria d’uns ratolins. Que jo he pensat: «Això és el que li deu haver passat a l’Aznar amb lo del canvi climàtic» No vull dir que l’Aznar sigui una rata. Déu me’n guard! Es deu haver oblidat. És que la memòria és selectiva... selectiva i capritxosa. A l’Aznar se li oblida que hi ha un canvi climàtic, però, en canvi, sempre sap on té la Botella. La dona, vull dir.

El tema memòria preocupa molt avui en dia. No trobeu? Hi ha com una psicosi col•lectiva. L’altre dia, parlant amb un amic, no me’n recordava del nom d’una peli. No us ha passat mai a vosaltres? Oh, quina ràbia! Que estàs allà fent un esforç sobrehumà, traient fum per les orelles, les neurones buscant a la base de dades... I tu allà «Sí home, sí, aquella que eren tots monos» i el cervell «Por mono no me sale nada, ¿eh?». Això no és lo normal en mi, eh? Em va agafar tal paranoia que vaig decidir a anar al metge «Doctor, crec que estic perdent memòria» i diu «Des de quan?» «Des de quan, què?» Ja està, com un peix, tres segons i au! Diuen que :“Lo que fácil viene, fácil se va”, com l’orgasme masculí.

Ara, que el pitjor és estar parlant amb un conegut i no recordar el seu nom. I la cosa empitjora si l’has de presentar. Tu allà, allargant la presentació «Mira, et presento al... sí home, sí, aquest del que te n’he parlat tantes vegades, no te’n recordes?» Però si ets tu qui no te’n recordes! I el temps passa tant leeeent. I tu allà, rebuscant altra vegada pel disc dur «Com es deia? com es deia?» Tothom mirant-te i a tu no et surt! Jo tinc un amic que té un mètode infal•lible. Se li acosta a algú i li diu «Escolta, tu com et deies?» i l’altre «Joan Carles» «No collons, el nom ja el sé. Vull dir de cognom» I ja el tens!

Parlant de mètodes, hi ha molts mètodes per a recordar les coses. Com per exemple, apuntar-se-les a la mà amb boli blau. «Trucar a la iaia» Aquest mètode va bé si només has de recordar una cosa. Jo tinc un amic, el Montoya, no farem rimes fàcils, que va venir un dilluns a classe amb tot el braç guixat de blau. Nosaltres dient «Hosti, què guapo, com Memento» I el tio «No, és que he perdut l’agenda» Però lo més fort és que va arribar el divendres i ja no era el Montoya, era el Gran Barrufet! Tot pintat! I els nens, que són molt cruels «Montoya, te has pintao hasta la po...» Res, que són molt cruels.

Un altre mètode molt comú és lligar-se un cordill al dit. El Carrillo, un tio del barri, molt despistat, va arribar a portar tota la mà plena de cordills. Us ho juro! Semblava que portés un guà de beisbol! Que li deies: «Per què portes tot això a la mà?» I ell: «No me’n recordo!» En serio, eh? Però aquest sempre ha sigut així de despistat. Un dia el sentia parlar per telèfon: «Sí, amor meu. Sí, carinyo. Sí, pastisset de maduixa.» Que quan va penjar li vaig dir: «Què enamorat que estàs, no?» I diu: «Què va, és que no me’n recordo del seu nom!». Un desastre de tio!

Doncs això, que el fet d’esborrar memòria està molt bé, però el que seria guapo seria afegir-te’n. Oi que sí? No existirien els estudiants: s’implantarien la lliçó quirúrgicament «I si vienes esta semana, ¡te ponemos tetas gratis!» Tampoc s’oblidaria la memòria històrica... Encara que hi ha coses que val més oblidar i més avui en dia, que amb tanta informació ens caldria fer un reset i formatejar tot el disc dur. Bé, tot no, que hi ha anècdotes inoblidables, com aquella de... la del tio que... Bé, ja us ho explicaré un altre dia...

Doncs aquest escrit va ser el guanyador en la categoria de monòlegs (tot i que també estava seleccionat en la categoria de millor davantal de jardineria) del concurs LES LLETRES TENEN PREMI, organitzat per l'Ajuntament de Viladecans el Sant Jordi d'enguany. Vull afegir, per no donar-me masses mèrits, que dec haver guanyat per falta de concursants en aquesta categoria. Segurament només vam presentar-nos dos candidats i un d'ells era jo mateix que vaig enviar el monòleg per duplicat. Però mentre cobri els 200 euros de premi, jo ja estaré content...

VHS - 8. Yo, yo mismo, yo mismo también y mi otro yo del futuro (Parte 1)

2010-04-26T07:19:00.000-07:00

Dilluns, nova entrega d'VHS, amb els ja mítics Axel Casas i Ronquete.

Ronquete compra una máquina del tiempo y en el futuro se vuelve un poco imbécil. Áxel Casas tendrá que evitar que el Ronquete del presente y el del futuro se encuentren... eso provocaría una reacción en cadena que destruiría el universo!

VHS - 8. Yo, yo mismo, yo mismo también y mi otro yo del futuro (Parte 1)

I mentre esperem la segona part, us deixo amb uns clàssics d'Axel Casas i Ronquete, el ROBOPRIMO i PATRULLERS!

ROBOPRIMO ES SUPER GENIAL, ES ROBOT ZOMBI Y NINJA TAMBIEN. PELEA CONTRA EL MAL, HACE NINJIKSU Y SE LE CARGA CON UN CARGADOR DE MOVIL...ROBOPRIMO: TU NO LO TIENES Y YO SI!

ROBOPRIMO

Una pareja de policías, una misión especial de vigilancia, un enemigo contra el que no pueden ganar...
SKETCH PATROCINADO POR "LA BIGOTERIA", TU TIENDA DE BIGOTES, LA DE CONFIANZA"

PATRULLERS

Més VHS a ElTerrat.tv.

Puntualitzant les declaracions d'Evo Morales...

2010-04-23T01:08:00.000-07:00

Suposo que a hores d'ara coeneixeu les polèmiques declaracions d'Evo Morales sobre la homosexualitat i la directa relació que, segons assegura aquest senyor, té amb ingerir pollastres. Més o menys les declaracions van ser aquestes:

"Comer pollos es de maricas"

Potser no és una cita molt textual, però en esència és el que ha dit. Doncs els amics de La Competència, de RAC 1, han volgut analitzar el per què de la polèmica d'aquesta afirmació: hi ha un petit error ortogràfic a la paraula "pollos". Corregint-lo obtindríem una afirmació més versemblant, tot i que no necessàriament certa. Nosaltres ens estalviarem l'acudit fàcil i no escriurem paraules malsonants, tot i que sí que farem servir dos exemples que proposen al programa radiofònic ja esmentat per il·lustrar la idea del que venim dient:

Este tío es un chupa-pollos.

En boca cerrada no entran moscas, pero entran pollos como roscas.

I per acabar, voldria fer-vos una petita proposta per regalar en la diada d'avui:

Bon Sant Jordi, pollastres!

Malviviendo 1x10 - Se vende

2010-04-22T16:03:00.000-07:00

Els xavals de Malviviendo ho han tornat a fer: No m'he desenganxat de la pantalla durant els 42 minuts que dura el capítol. Sense paraules...

Malviviendo 1x10 - Se vende

Per cert, el títol de "Se vende" no fa referència a la venta de drogues a la que ens tenen acostumats en aquesta serie... Ho dic perquè no us confongueu...

¡Felicidades chavales! (Segur que són més grans que jo, però dir "chaval" a algú fa de "colegueo", no?)

Wendy, Delfín y La Tigresa, juntos por primera vez

2010-04-21T12:56:00.000-07:00

Ens han arribat una marabunta de cartes a la redacció d'Acceptem bloc com a animal de companyia demanant-nos que tractem la notícia de la setmana. Com que jo sóc molt complidor amb les cartes dels lectors, tot i que m'inflen els collons perquè existeix una cosa que es diu Internet que és més pràctic i menys devastador forestalment parlant, he posat a un mono a redactar un reportatge a fons sobre el tema en qüestió, un tema sens dubte apassionant, tot i que ja ha estat tractat pels mitjans de comunicació d'arreu del món. Això és el que ha escrit el mico:

Notícies calentes: Un volcà d'Islàndia ha fet saltar les alarmes de tot el planeta terra quan va entrar en erupció ara fa una setmana, dia amunt, dia avall. L'alarmisme general no ha estat pel simple fet que l'explosió hagi causat un núvol de cendra d'uns quants kilòmetres d'alçada que ha provocat la cancel·lació de pràcticament tots els vols europeus i, probablement, la derrota del FC Barcelona ahir contra l'Inter de Milà (la ciutat, no la goma), fets que han quedat en una anècdota divertida, sinó que la gent patia per la manera en que havien d'avisar als seus familiars i amics del perill que podien còrrer les seves vides si el núvol tòxic que desprenia el volcà es dirigia en direcció a ells. I no perquè no poguèssin dir això mateix que us estic explicant aquí, sinó perquè el volcà té un nom impronunciable, però s'escriu així: Eyjafjallajökull i que, pels qui intentin pronunciar-ho, ha de sonar més o menys així. El servei de telcomunicacions islandeses ha advertit d'aquest problema quan han trucat al president de torn per avisar-lo del perill:

- Sr. Presidente. ¡Hay que ver cómo está el tiempo! Tó nevao, hace frío... y por si fuera poco, va y explota el volcán Eyjalecrisna... Eyjateporas... Eybrodel... Eybabequépasó... ¡Manda huevos con el nombre!

- Mira, déjalo... Es que lo estabas pronunciando y ya me he quemao, ¿eh?

- ¿Pero cómo quemao?

- Quemao, quemao... que la lava ya nos llega a los tobillos.

- ¿Y cómo tiene los pies, Sr. Presidente, rojos como la espalda de un alemán en Mallorca?

- ¿Pies, qué pies?

...

Aquí vaig haver de tallar-lo, perquè s'estava animant el mono i si no l'aturava... A més, està clar que no en tenia ni idea. La veritat és que la notícia estava molt ben redactada, era tot molt periodístic, però aquesta no era la notícia de la setmana. La notícia que ho està petant per Internet és aquesta:

Wendy Sulca, Delfín Quishpe y La Tigresa Del Oriente juntos por primera vez

Sí, amics, sé que és molt impactant, però no us deixeu emportar per l'emoció abans de veure el vídeo. Però primer m'agradaria fer un breu i concís repàs, sense comentaris afegits, sobre la carrera musical d'aquests tres personatges. Qui aguanti un videoclip sencer de qualsevol dels tres, guanya. Encara no sabem què, però guanya...

Wendy Sulca - Cerveza, Cerveza

Delfin Quishpe : Torres Gemelas

La Tigresa Del Oriente - Nuevo Amanecer

I ara sí, sense més dil·latació:

EN TUS TIERRAS BAILARE - Wendy Sulca, Delfín Quishpe y La Tigresa Del Oriente

¡Qué bonito es Israel! ¡Y qué desastre de indústria musical (por llamarlo de algún modo) veneran algunos! ¡NO PUEDE SER!

ROMANCERO URBANO

2010-04-21T08:30:00.000-07:00

Coneixeu el concurs online Web Series Festival? Aquí us deixo un vídeo de promoción on ho expliquen una mica per sobre...

WebSeries Festival
Cargado por webseriesfestival. - Mira más vídeos divertidos.

Doncs aquí us presento el projecte de sèrie ROMANCERO URBANO, de l'amic F. Carlos Campillos.

Nadia deja a su novio, Abel, debido a sus continuas infidelidades. Ayudada por sus dos mejores amigos, Emma y Bruno, decide abandonar la ciudad. Lo que Nadia no sabe es que su novio le ha robado una importante cantidad de dinero a "El Francés", un peligroso mafioso. Y que Sophie, una chica francesa a la que conocen de manera aparentemente casual, es su amante y brazo derecho, que los utilizará para llegar hasta Abel y el dinero.

ROMANCERO URBANO
Cargado por Carlos6007. - Programas de ayer por la noche y clásicos de TV, online.

"I què?" es preguntarà algún imbècil... Doncs que us demanem que voteu per aquest capítol pilot a la web del concurs, presentada prèviament, o per qualsevol altre capítol d'una altra sèrie que us mireu i us agradi (tot i que ja us aviso que és una pèrdua de temps si acabareu votant la que us presento). Doncs ja sabeu, voteu i sort a l'equip de F. Carlos Campillos!

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (3/4)

2010-04-20T07:44:00.000-07:00

VengaMonjas tornen trepitjant fort i fent molt de mal amb la tercera entrega de la delirant història pels Estats Units que porta per nom La Aventura de Petri sin Gafas. En aquesta entrega, els nostres herois de l'absurd han de trobar la bufanda original de Curro Córner, dissenyada per Ozeluí en persona i teixida per uns nens d'un país impronunciable, com Federico. A veure què passa...

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (3/4)

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (3/4) from Venga Monjas on Vimeo.

I ara a esperar la quarta entrega, que s'emetrà en directe en un local de Barcelona un dia de la setmana que ve, concretaament el dijous. I si no que us ho diguin ells:

¡VALE CHICOS, EL JUEVES 29 DE ABRIL, SEMANA QUE VIENE, PROYECTAREMOS EL FINAL DE LA AVENTURA EN DIRECTO! ¡RASCAR FUERTE LA AGENDA CON ESA FECHA!
Os decimos más cositas en un par de días, ¿no?

Xavi i Esteban... ¡Vamoñó!

VHS - 07. Las croquetas de la tía Clari

2010-04-19T07:19:00.000-07:00

Nova entrega de VHS, la delirant comèdia absurda d'Axel Casas i Ronquete. Alguns la comparen amb Clerks, d'altres amb Qué vida más triste i fins i tot hi ha algú que s'atreveix a comparar-la amb Los Caballeros del Zodiaco després d'una mala nit. Res més lluny de la realitat...

Dale al pause para verle la croqueta a la Sharone, la lalala la lala, la mami Casas nos da una visitancia, sha lala, shalalala, ingresadnos la pasta, dum dum sha bum bum.

VHS - 07. Las croquetas de la tía Clari

Més a ElTerrat.tv.

I aquesta nit, no us perdeu l'esperada estrena de PLATÓÓ, un dramón de collons, a Buenafuente:

PLATÓÓ: los entresijos de BFN

Quanta tensió!

VengaMonjas y el Rap

2010-04-14T02:01:00.001-07:00

Nueva entrega de la saga épica de VengaMonjas por los Estados Unidos (avui el becari és de fora i no sap com van les coses per aquí, així que disculpeu les molèsties que els pot haver ocasionat aquest desgraciat):

VengaMonjas: La Aventura de Petri sin Gafas (2/4)

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (2/4) from Venga Monjas on Vimeo.

(modificació 19/04/2010) Aquí tenim la reacció d'Ozeluí, creador de Curro Corner i la Tita Virginia (R.I.P.), davant del gran homenatge perpetrat pels VengaMonjas. Brutal!

(fi de la modificació)

Y quién mejor para acompañar ésta entrada que el Rap de Saber y Ganar, de Saber y Ganar, de Saber y Ganar... Ya se ha dicho todo y más sobre este evento de lo paranormal, aunque todavía nos falta conocer la opinión del bueno de Iker Jiménez.

¡Qué grande es Jordi Hurtado, a pesar de estar muerto!

VHS - 6. Especial Jalogüey y Navidad todo junto

2010-04-13T00:27:00.000-07:00

Nova entrega de VHS, de la mà de ElTerrat.tv. Axel Casas i Ronquete cada vegada estan pitjor o m¡ho sembla a mi?

Viejas que se vuelven monstruo, polstegeist malos en eln vídeoclub y el paquete de Ronquete, obligan a llamar a un profesional loco, loco, loco que se parece al de Que vida más triste.

VHS - 6. Especial Jalogüey y Navidad todo junto

Locura irreversible, diría yo... En fin...

PIXELS

2010-04-09T00:47:00.000-07:00

Diariament ens arriben milers de cartes a la humil redacció d'Acceptem bloc com a animal de companyia demanant-nos coses. Normalment no fem ni putu cas, som així de malotes, però avui voldria dir dues coses en referència a això:

1. No envieu més cartes, si us plau, no som un bloc dedicat a resoldre els dubtes i les peticions del ciutadà mitjà (que no Hobbit). M'heu vist cara de Tomàtic? És més, m'heu vist la cara? I doncs? Això és un bloc per passar l'estona, no per escoltar les peticions absurdes dels seus seguidors! I a més en forma de cartes! Qui envia cartes avui en dia? utilitzeu el correu electrònic! Però no per enviar més merda a la nostra redacció, ja que la catalogarem com SPAM inmediatament! He dit!

2. Avui resoldrem un dubte universal que molta gent ens ha demanat que hi aportem el nostre granet de sorra: Què vol dir "apagada analògica"? Doncs això mateix, pequeños saltamontes...

PIXELS by PATRICK JEAN.
Cargado por onemoreprod. - Descubre más videos creativos.

Invasió Píxel!

VengaMonjas: La Aventura de Petri sin Gafas (1/4)

2010-04-08T08:12:00.000-07:00

Els amics de VengaMonjas tornen més locus que mai amb una triologia de quatre episodis sobre Petri sense ulleres (ni ukelele). De moment ens deixen amb la primera part d'aquesta delícia audiovisual, però n'esperarem la resta. hi ha alguna escena picantona, y eso que te llevas.

VengaMonjas: La Aventura de Petri sin Gafas (1/4)

Venga Monjas: La Aventura de Petri sin Gafas (1/4) from Venga Monjas on Vimeo.

Des d'aquí us animem a que aneu deixant-vos caure pel seu bloc els dimarts d'aquest mes i així seguir aquesta esbojarrada sèrie, molt VengaMonjas, com sempre.

¡Esto sí que es Max-Locura!

ANTES

2010-04-08T07:24:00.001-07:00

Us presento un curtmetratge de ciència-ficció guionitzat i dirigit per Berto Romero> i Iván el Lagarto. Aquí us deixo la seva explicació:

El viernes 26 de marzo de 2010, a media mañana, los miembros de El Cansancio llegábamos a un hotel de Alicante. Esa misma tarde teníamos actuación en Mutxamel, allí al lado. Y una vez instalados en la habitación, y disponiéndo de un rato antes de ir a comer, El Lagarto y yo mismo, nos enzarzamos en la escritura, rodaje y montaje de esta pequeña pieza audiovisual, este sainete cómico-fantastique que os presentamos hoy aquí. Su título es “Antes”.

ANTES

ANTES from elcansancio on Vimeo.

Ai, l'avorriment! Quantes coses bones han sortit gràcies a l'avorriment... Vull recordar que la temàtica de ciència-ficció és molt comuna en els curtmetratges de Berto Romero, com en La conversación, gran història!

LA CONVERSACIÓN from elcansancio on Vimeo.

Centaurus Project - Lesson 8: Extraterrestrial traditions

2010-04-08T07:19:00.000-07:00

Nova lliçó del ja famòs Project Centaurus (no us sembla estrany que la CIA encara no s'hagi pronunciat per l'emissió d'aquesta sèrie de clips ultra-la-hostia-secrets?). Aquesta vegada, el professor Phileas B. Baxter fa un breu repàs d'algunes manifestacions del folklore extraterrestre.

Centaurus Project - Lesson 8: Extraterrestrial traditions

Més a ElTerrat.tv.

VHS - 5. Cumpleaños feliz, te dedican tus amigos del Pachinco

2010-04-05T03:01:00.000-07:00

Axel Casas i Ronquete ens deleiten amb un altre capítol totalment delirant de VHS, la sèrie que probablement no ho estigui petant a internet, però que està molt ben feta, té ritme i té enginy.

Axel Casas cumple años y Ronquete le regala basuras. Los pezones de Emanuelle Negra parecen Conguitos, pero no era como las stripers con cacharra. Que nos quiten lo bailao.

VHS - 5. Cumpleaños feliz, te dedican tus amigos del Pachinco

"Y a bailar Techno, como Toni Montana en el Sonar."

Més a ElTerrat.tv.

Centaurus Project - Lesson 7: Eating with extraterrestrials

2010-04-05T02:55:00.000-07:00

Nova entrega de Centaurus Project. Aquesta vegada el professor Phileas B. Baxter ens donarà una sèrie de consells bàsics per menjar amb extraterrestres. No per menjar-nos-els, que s'han donat casos de gent que ho va entendre malament i va haver conflictes diplomàtics importants. Com aquells de Encuentros en la tercera fase.

Encounters of the Third Kind

Horrible, oi? No ens agradaria que es repetís una cosa així...

Centaurus Project - Lesson 7: Eating with extraterrestrials

Més a ElTerrat.tv.

Gramophonedzie - Why Don' t You

2010-04-01T07:52:00.000-07:00

Així és com resumeixen el videoclip que ve a continuació la pàgina web Yonkis.com. Segur que molts ja la coneixieu, sobretot pels "cromos" que intercanvien els divendres, oi?

You had plenty money, 1922
You let other women make a fool of you
Why don’t you do right, like some other men do?
Get out of here and get me some money too

Gramophonedzie - Why Don' t You

És un videoclip força curiós, no trobeu?

VHS - Phil Collins de noche, Robin Williams de día

2010-03-29T03:52:00.000-07:00

Nova entrega de VHS, la sèrie que ho està petant a Internet... bé, potser no tant com petar-ho, però està força bé... vale, és molt frikie, però es deixa veure. Si no t'agrada no la miris!

Broken heart por una novia, puedes emborracharte con Champi, ver el culo de Van Damme o Dirty Dancing. Pero quien a buen Phill Collins se arrima... sr. Doubfire que te follas.

VHS - Phil Collins de noche, Robin Williams de día

Més frikades com aquesta a ElTerrat.tv.

Samurais fent de ventre mentre mengen xiclet

2010-03-26T04:36:00.000-07:00

Productors del món:

Us presento dos guions inédits que encara no han vist la llum a causa del seu elevat cost de producció. Jo crec que prometen, però no puc assolir el finançament d'aquest parell de futurs clàssics. Així que us els regalo perquè el públic pugui gaudir-ne algun dia.

(Hombre mascando un chicle - Un film de Mitch Ansara)

(Samurai en el baño - Un film de Takeshi Kitano)

Lo van a petar más que Mr. Trololó!

Polítics vs bolquers

2010-03-25T08:37:00.000-07:00

He rebut un correu que m'ha fet pensar en moltes coses. Després de tres quarts d'hora pensant en coses, m'he concentrat en el correu en qüestió i l'he llegit. Deia això:

Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l'única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

"Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint... i pels mateixos motius"

Quina capacitat de síntesi!

Gràcies Quimet!

Centaurus Project - Lesson 6: More types of extraterrestrials

2010-03-24T08:31:00.000-07:00

Nova lliçó de Centaurus Project, les cintes perdudes pel govern dels Estats Units que es mostren al món gràcies a ElTerrat.tv. En aquesta edició el professor Phileas B. Baxter ens parlarà sobre més tipus d'extraterrestres. ¿Que se te han acabado los temas, Phileas?

Centaurus Project - Lesson 6: More types of extraterrestrials

¡Megatrón!

VHS - 3. Los ninjas playeros contra la camisa que hacía moaré

2010-03-23T08:08:00.000-07:00

Qui deia que els VHS eren cosa del passat? Jo? (escanyant un mono) "Me cagüen su p..."

Ninjas que hacen castellers en Salou o que, liderados por Eduardo Noriega, desvalijan videoclubes. Y las meriendas con Pocholao del primo Erik, con canciones de Concha Velasco Yeye. VHS, no te quieres enterar.

VHS - 3. Los ninjas playeros contra la camisa que hacía moaré

Més VHS a ElTerrat.tv.

S'acosta Sant Jordi...

2010-03-22T08:07:00.000-07:00

Normalment la gent fotuda dins de l'àmbit cultural intentarà recomanar-vos llibres d'altíssima qualitat literària, com El Aleph de Jorge Luís Borges, El guardián entre el centeno de J. D. Salinger o Más de 1.000 maneras de patear a un nipón, de Chuck Norris. Però aquest espai cibernètic, infestat de monos, ximpancés i bonobos que no poden evitar refregar-se per les cantonades, no té el mínim interès en que compreu bona literatura. De fet, el proper 23 d'abril, heu de comprar aquests dos llibres:

Sigo diciendo i Es mejor pedir perdón que pedir permiso

El próximo martes 23 de marzo salen a la venta dos nuevos libros ligados a dos programas de televisión producidos por EL TERRAT.

Por un lado, Andreu Buenafuente, y los guionistas de BFN, retoma la recopilación de los mejores monólogos emitidos en el programa tras haber publicado, el año pasado, "Buenafuente en el aire", el libro dedicado a los invitados fotografiados por César Núñez.
"Sigo diciendo" (Editorial Planeta) con el prólogo de Berto Romero, recoge los mejores monólogos del 2009, año en que Andreu Buenafuente alcanzó la cifra de 1.000 monólogos dichos.

"Más vale pedir perdón que pedir permiso" (Editorial Planeta) es el título del libro que nos desvela muchos de los entresijos de SALVADOS. Con el prólogo de Quim Monzó y el epílogo de Jose Corbacho, Jordi Évole (el Follonero) y el equipo de guionistas del programa, nos desvela cómo consiguió infiltrar a una falsa premiada de la lotería de Navidad o cómo se infiltraron en "El diario de Patricia".*
Una buena recopilación de divertidas anécdotas de SALVADOS y muchas más cosas que no hemos visto por televisión.

Compreu-los i gaudiu-ne, que l'humor no està destinat només a l'audiovisual!

*Aquest em sona...

Second Wind for Icarus

2010-03-18T11:19:00.000-07:00

Us presento dues peces d'animació de Ian Worrel que va realitzar mentre estava a l'escola CalArts.

Seciond Wind

Second Wind from Ian Worrel on Vimeo.

Icarus & the Tree Herder

Icarus & the Tree Herder from Ian Worrel on Vimeo.

Està bé, no?

Centaurus Project - Lesson 5: Sex with extraterrestrials

2010-03-17T10:19:00.000-07:00

Nova edició de Centaurus Project, la meravella que van trobar uns bojos perduda a les golfes de casa (i no eren les seves dones) i que van fer arribar a El Terrat.tv perquè en treguin millor profit. En aquesta lliçó el professor Phileas B. Baxter ens explicarà com mantenir relacions sexuals amb extraterrestres. Compte que esquitxa!

Centaurus Project - Lesson 5: Sex with extraterrestrials

Espero no haver de sacrificar-me mai follant amb un extraterrestre... Aunque, nunca digas de esta agua no beberé o este cura no es mi padre, pues los caminos del Señor son inescrotables (de escroto, sí) y más vale pájaro en mano que patada en los cojones, aunque sea una paloma... cuidado que es de goma.

Malviviendo 1x09 - Cicatrices

2010-03-15T09:55:00.000-07:00

Nova entrega de Malviviendo.

Malviviendo 1x09 - Cicatrices

Ja feia temps que no en parlàvem, oi?

VHS

2010-03-15T08:19:00.000-07:00

Recordeu aquesta promo?

Heu vist la següent?

Us criden l'atenció? Doncs no us perdeu els dos primers capítols de VHS, són genials! Molt frikis, sí, però genials!

VHS - 1. ¡Piraña!

VHS - 2. Pueblo VHS, pueblo BlueRay

Brutals! Aquí a la redacció tots en som fans!

Més a ElTerrat.tv.

Centaurus Project - Lesson 4: The conversation

2010-03-15T08:13:00.000-07:00

Us deixo amb una nova entrega de Centaurus Project, de ElTerrat.tv. En aquesta lliçó el professor Phileas B. Baxter ens mostrarà com mantenir una conversa amb un extraterrestre o, el que és el mateix, l'art del diàleg en la diplomàcia interplanetària.

Centaurus Project - Lesson 4: The conversation

Esperarem la lliçó següent...

Freaklances

2010-03-15T06:41:00.000-07:00

Per als amants de la publicitat arriba Freaklances, una série d'animació sobre aquest particular món de la comunicació. Aquí us deixo amb els quatre primers capítols:

Capítulo 01 - El Renacer

Capítulo 01: El Renacer from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Capítulo 02 - ROI

Capítulo 02: ROI from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Capítulo 03 - La función debe continuar

Capítulo 03: La función debe continuar from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Capítulo 04 - El premio

Capítulo 04: El premio from freaklances 'la serie' on Vimeo.

La única cosa que no m'agrada de la série són les veus que li posen als personatges: molt insulses, poc expressives. Per la resta, molt bé, no?

La televisió i la gran novel·la americana

2010-03-05T02:30:00.000-08:00

I seguint amb la magnífica HBO, us deixo amb un text de Rodrigo Fresán que va escriure després de la visita de Richard Price, un dels guionistes de la gran sèrie The Wire, a Barcelona el passat 17 de febrer.

TV & Novelas

Por Rodrigo Fresán

No pasa semana sin que algún intelectual de renombre diga eso de “Si Cervantes/Shakes-peare/Austen/Dickens/Dumas/Proust viviera, hoy estaría escribiendo guiones para la HBO” o algo por el estilo. Y lo dicen con la misma feroz satisfacción con que el publicista Dan Draper ilumina un slogan cualquier noche de estas, en las oficinas de la agencia Sterling-Cooper, en cualquier episodio de Mad Men.

Semejantes afirmaciones un tanto alucinadas se continúan con un más acertado “vivimos una edad dorada de la televisión” para rematar con “la caja boba es inteligente”. Pero, enseguida, la cosa vuelve a complicarse cuando alguien suelta como si nada un “La Gran Novela Americana se escribe en estos días como guión de serie televisiva”. Y, así, otra vez, volvemos a sintonizar el colorido fantasma de Scherezade y el epiléptico ruido blanco del zapping.

Está claro que, hoy por hoy, la televisión ha incorporado lo mejor del gran cine (sí es posible pensar que si Mario “El Padrino” Puzo estuviera aún entre nosotros escribiría para la HBO y habría sonreído un cameo en Los Soprano), se ha quitado de encima tabúes y límites gracias a esa zona libre que son los canales de pago. Y que buena parte de los mejores actores y actrices a los que ya nada tiene para ofrecerles o pedirles un celuloide cada vez más adolescente y efectista (pienso en Glen Close en Damages o Gabriel Byrne en la tan tensa como reposada In Treatment) gravitan con naturalidad y gracia hasta la pantalla pequeña cada vez más grande y ocupando un espacio cada vez mayor en las salas de los hogares de esta nueva Gran Depresión. En los años ‘20, la gente buscaba olvidarse de todo con los lujosos musicales de Hollywood. Aquí y ahora, gratifican más los revolcones cortesanos de esa Dallas medieval llamada Los Tudor o el trance casi hipnótico producido por la jerga hermética de House, Bones o de la tarde o temprano inevitable fundación de CSI Palermo.

Y sin necesidad de salir de casa.

Pero: ¿la Gran Novela Americana? Y de ser así: ¿entonces se supone que Gran Hermano y cualquier otro reality son algo así como ejercicios vanguardistas de escritura automática?

No hace mucho, el escritor y guionista Richard Price (autor de varios capítulos de la serie) se refería a la magnífica The Wire como “esa gran novela rusa que transcurre en Baltimore”. Y sus palabras tienen su gracia: The Wire –posiblemente lo mejor que ha dado el formato en estos tiempos revolucionarios– bien podría llamarse La guerra y la guerra. Y, sí, hay algo de aliento tolstoiano en su ambición panorámica, en el perfecto trazado de personajes, en una trama que se expande y se contrae y no deja piedra sin voltear o esquina sin investigar. Pero no creo que sus intenciones pasen por ser una nueva especie de novela sino, sencillamente, por consagrarse como un nuevo estilo de televisión. Algo parecido a lo que la novela experimentó entre mediados del siglo XIX y mediados del siglo XX.

“Esto no es televisión”, proclama, críptico, el lema de la HBO cuando en realidad debería decir: “Esto sí es, por fin, televisión y lo que la televisión siempre debería haber sido; disculpen, por favor, las molestias ocasionadas por la demora, prometemos que no volverá a ocurrir”.

¿Y cómo fue que empezó todo, cuál fue el momento en que la bestia comenzó a despertarse de ese largo y apenas interrumpido letargo? A mí me gusta pensar que lo que vivimos ahora nació con el Twin Peaks de David Lynch, el Seinfeld de Jerry Seinfeld y Los Simpson de Matt Groening. Cada una, a su manera, conseguía lo mismo: alterar para siempre nuestra idea de tempo dramático televisivo. Así, de pronto, un medio de lenguaje hasta entonces escolar, económico y legible, proponía las opciones de no comprender nada, de que no pasara nada y de que el desgastado territorio de la family sitcom se reinventara en un lujoso caos animado y amarillo donde se invocaban desde los espectros de los viejos y sangrientos dibujos animados al fantasma verdadero de Thomas Pynchon.

Ahí comenzó todo y aleluya. Pero creo que no es conveniente confundirse. De acuerdo: Band of Brothers podría ser una novela de James Jones, Six Feet Under una novela de Anne Tyler, Deadwood una novela Elmore Leonard, Battlestar Galáctica una novela de Dan Simmons, Mad Men una colaboración entre John O’Hara y John Cheever, Los Soprano una novela de George Pelecanos, Perdidos una novela de Philip K. Dick, El Ala Oeste una novela de Tom Wolfe, John Adams una novela de Gore Vidal, Mujeres desesperadas una novela de... pero no son novelas. Ni lo quieren ser. Y, atención, los guiones –que yo sepa– no los firma nadie que pueda demostrar fehacientemente haber escrito la Gran Novela Americana. Tampoco creo que les interese: hay más dinero en escribir para la tele.

Y dos apuntes curiosos: ¿dónde están las adaptaciones catódicas de Grandes Novelas Americanas como Moby-Dick, El gran Gatsby, la Trilogía Snopes, Las aventuras de Augie March, la Tetralogía de Conejo, Falconer o Meridiano de sangre? Respuesta: en ninguna parte –queda clara que la agenda de HBO, Showtime, AMC & Co. es muy diferente a la de la BBC– y para qué complicarse cuando se pueden comprar bastardas y graciosas novelas de Charlaine Harris y Jeff Lindsay, ennoblecerlas y rebautizarlas como True Blood y Dexter y convertirlas en clásicos del video?

Y otra cosa: si se trata de insistir en la potencia novelística de la nueva televisión, ok, de acuerdo. Pero introduzco un matiz: las grandes series de hoy solo funcionan –novelísticamente hablando– cuando el espectador/lector dispone, por lo menos, de una temporada completa y puede administrar tiempos e intensidades como si se tratase de un libro. De otro modo, buena parte de lo mejor que se emite por estos días –semana a semana– resulta insuficiente y no satisface del mismo modo en que alguna vez lo hicieron los sucesivos capítulos de algún folletín victoriano. Así, no es que estemos viviendo una edad dorada de la TV sino una edad dorada del DVD. Créanme: se los dice alguien que tuvo la paciencia y la disciplina de esperar varios años a que concluyera Los Soprano y recién entonces irse a vivir, feliz, a esa casa de New Jersey durante un par de meses.

Volviendo a lo del principio: a la hora de la eufórica traslación espacio/temporal de los grandes titanes de la literatura, nadie se detiene a preguntarse si ellos serían felices con el cambio. Fitzgerald y Faulkner y Huxley y Mann y Yates –entre muchos otros– no la pasaron demasiado bien escribiendo para las cámaras de los grandes estudios.

Por otra parte y hasta donde yo sé, Hank “Californication” Moody todavía sueña con escribir la Gran Novela Americana.

Y quiere que primero la lean.

Y después, si hay suerte, que la miren por TV.

HBO: “Esto sí es, por fin, televisión y lo que la televisión siempre debería haber sido; disculpen, por favor, las molestias ocasionadas por la demora, prometemos que no volverá a ocurrir.”

Amén.

The Pacific

2010-03-04T00:59:00.000-08:00

Aviat s'estrenarà la sèrie The Pacific, un nou producte audiovisual de grans magnituds per a l'HBO creat per Steven Spielberg, Tom Hanks i Gary Goetzman, els mateixos que ens van encisar amb la magnífica Band of Brothers. Aquí us deixo amb els trailers:

The Pacific

Band of Brothers

Aquí, a la redacció, estarem neguitosos fins que arribi... Que sigui ja!

Muchachada Nui

2010-02-27T11:26:00.000-08:00

Tres esquetxos d'aquesta temporada de Muchachada Nui:

La convención

Horas extraescolares

Aerofagia

Què grans!

10 Manaments per "treballar dur"

2010-02-26T05:23:00.000-08:00

George Constanza, aquell magnífic personatge de Seinfeld, ens va meravellar amb la seva intel·ligència alhora de crear un decàleg del bon treballador. Us el deixo pràcticament en exclusiva:

1. Nunca andes por la oficina sin algún documento en tus manos

La gente con documentos en sus manos parece seria dirigiéndose a importantes reuniones. La gente que no lleva nada parece como que se dirigiera a la cafetería. Asimismo, si llevas un periódico parece que te encaminas al baño. Sobre todo, asegúrate que llevas montones de papeles cuando te vas a casa, así generarás la falsa impresión de que trabajas más horas de las que en realidad haces.

2. Utiliza tu ordenador para parecer muy ocupado

Siempre que utilizas el ordenador, a los que pasen por allí les parece que estás haciendo “trabajo”. Puedes enviar y recibir correos personales, charlar y en general pasarte un buen rato sin hacer algo ni siquiera lejanamente relacionado con el trabajo. Estos no eran exactamente los beneficios sociales que los impulsores de la revolución informática esperaban, pero tampoco están nada mal. Cuando te pille el jefe – y seguro que te pillarán – tu mejor defensa es alegar que estas aprendiendo por tu cuenta nuevos programas, ahorrando a la compañía gastos de enseñanza.

3. Mesa de trabajo revuelta

Los gerentes de la empresa son los únicos que pueden tener la mesa ordenada. Para el resto de nosotros, eso daría a entender que no trabajamos demasiado. Construye enormes montones de papeles alrededor de tu área de trabajo. Para el que pase por allí, los papeles viejos del año pasado son exactamente iguales que los de este año; es el volumen lo que importa. Haz torres altas y anchas. Si sabes de alguien que vaya a ir a tu cubiculo, entierra el documento entre los montones y haz como que lo buscas cuando el/ella vengan a pedírtelo.

4. Contestador Automático

Nunca contestes al teléfono si tienes un contestador automático. La gente no te llama para regalarte algo – te llaman para que TU les hagas trabajo a ELLOS. Así no se puede vivir. Comprueba todas las llamadas a través de tu contestador. Si alguien te ha dejado un mensaje y suena como a más trabajo, responde durante el descanso de la comida, justo cuando sabes que no están – darás la impresión de trabajar mucho y ser muy dedicado, cuando en realidad todo lo organizas para no dar ni golpe.

5. Que parezcas impaciente y molesto

Según George Costanza, uno siempre debería parecer impaciente y molesto para dar la impresión a tus jefes de que estás muy ocupado.

6. Vete tarde de la oficina

Siempre vete tarde de la oficina, especialmente si el jefe esta ahí también. Y mientras esperas puedes leer revistas y libros que siempre querías leer pero para los que nunca encontraste tiempo. Asegúrate de pasar por delante de la oficina del jefe cuando te vayas. Envía importantes correos electrónicos a horas intempestivas (ejemplo 9:35pm, 7:05am, etc.) y los días de fiesta.

7. Suspiros falsos para crear efecto

Suspira ruidosamente cuando haya mucha gente alrededor, dando la impresión de que estás bajo presión extrema.

8. Estrategia del amontonamiento

No es suficiente con tener montones en la mesa. Pon muchos libros en el suelo etc. (los manuales gruesos de informática son los mejores)

9. Aprende vocabulario

Léete algunas revistas de informática y apréndete la jerga y algunos productos nuevos. Utilízalo luego cuando hables con los jefes. Recuerda: no hace falta que te entiendan, pero asegúrate de que les impresionas.

10. Ten dos chaquetas

Si trabajas en una gran oficina de diseño abierto, siempre deja una chaqueta de repuesto sobre el respaldo de tu butaca. Esto da la impresión de que estás aún en el edificio. La otra chaqueta la puedes utilizar mientras estés en cualquier otro sitio!

També seria important que això no ho llegís el teu jefe o la teva jefa, però és una minúcia... A treballar!

Haiti Earthquake Aftermath Montage

2010-02-25T01:06:00.000-08:00

Haiti Earthquake Aftermath Montage

Haiti Earthquake Aftermath Montage from Khalid Mohtaseb on Vimeo.

Via Fogonazos.

Mireu-los als ulls i arribareu a una conclusió que molt sovint oblidem: són èssers humans. És possible que us sorprengui que aquesta catàstrofe ens hagi passat a la nostra espècie (dic passat, perquè, a nivell general, afectat no sembla que ens hagi afectat gaire). Alguns titllaran aquestes imatges de sensibleres, d'estar realitzades amb la clara voluntat de despertar a la gent, de donar-los un cop d'atenció i dir-los:

"Sabeu qui són aquestes persones? No fa falta... Pateixen, com qualsevol persona. Imagineu-vos que una injustícia, que molts atribueixen a una voluntat divina, s'endugui les vides d'unes 230.000 persones (i la xifra augmenta), deixi un total de 300.000 ferits, arrassi i esfondri les vivendes d'unes 250.000 families i uns 30.000 edificis comercials, deixi un total aproximat d'un milió de persones al carrer, etc. I ara imagineu-vos que la ciutat arrassada fos Barcelona. Sona a ciència ficció, oi? Però dediqueu un moment a pensar quants familiars, amics o coneguts podrieu haver perdut?"

Com a mínim es mereixen aquesta petita reflexió. El que fem després, és cosa de cadascú.

Centaurus Project - Lesson 3: First Contact

2010-02-24T10:53:00.000-08:00

Nova edició de Centaurus Project, gràcies a ElTerrat.tv. Aquesta vegada ens expliquen el Primer Contacte amb els extraterrestres:

El primer contacto con los alienígenas es crucial para establecer unas buenas relaciones con las naciones extraterrestres.

Centaurus Project- Lesson 3: First Contact

Recordeu que vomitar sobre el rostre d'algú és símbol de mala educació en pràcticament totes les cultures extraterrestres. Palabra de Phileas B. Baxter.

Te Ríes de los Nervios

2010-02-24T10:32:00.000-08:00

Tinc els plaer de presentar-vos la nova serie d'Internet que ho petarà a la xarxa d'aquí dos dies: TE RIES DE LOS NERVIOS. Protagonitzada, guionitzada, dirigida, produïda i coreografiada pels grans Dani Martínez, David Broncano, Dani Rovira i Quequé.

El primer capítol tracta sobre una nova edició del ja mític joc de taula Trivial, que llença l'edició Tu Puta Madre (Fucking Mother Edition), amb diàlegs tan profunds que el mateix Eduard Punset ha titllat com "un viaje de ensueño para tu neo-cortex cerebral, pero un libinidoso camino para tu puta madre." Us deixo amb el nou Trivial: Edición Tu Puta Madre.

Per cert, aquesta entrada la dedico a... ¡Tu Puta Madre!

La millor escena d'acció de tots els temps

2010-02-22T04:26:00.000-08:00

Sé que esteu molt acotumats a consumir cinema, fins i tot del de qualitat, i estareu pensant: ¿No és massa agosarat titular aquesta entrada com "la millor escena d'acció de tots els temps"? S'ha d'estar molt segur d'aquesta afirmació per posar-la en un espai tan rigurós (no confondre amb Sigur Ros) d'Internet com ho és Acceptem bloc com a animal de companyia, un espai consultat per moltíssima gent d'opinió i esperit crític (que ja m'han comentat diverses vegades de canviar el mot "fotolog" que hi ha a la capcelera del bloc pel de "facebook", però paciència...), etc. Vaja, que molts trobeu una bogeria que defineixi la següent escena d'acció com la millor que he vist en ma vida, comptant els films de Chuck Norris i tot. Doncs si penseu això, és perquè encara no heu vist l'escena...

Best action scene of all time

Ho sabia, heu quedat impactats, impressionats, bocabadats i extasiats de tanta poètica visual, oi? Sobretot en el moment en que el cavall derrapa sota el camió. Les males llengües diuen que aquest fragment el van realitzar igual tant els guionistes que el van escriure, com l'actor que l'interpreta: enganxats al cavall.

Bon dia!

From Cuba with love

2010-02-18T07:04:00.000-08:00

M'arriba aquest mail des de Cuba:

LA INICIATIVA de la Generalitat, nueva vuelta de tuerca del nacionalismo

LA INICIATIVA de la Generalitatde hacer una campaña de información entre los restaurantes de Cataluña escrita exclusivamente en catalán y chino mandarín demuestra hasta qué punto las autoridades de esta comunidad llevan su rechazo al castellano, lengua oficial -parece obvio tener que recordarlo- en toda España. Aunque la iniciativa parte de la Consejería de Acción Social y Ciudadanía, controlada por los independentistas de ERC, el folleto que se hace llegar a los establecimientos cuenta con el visto bueno del departamento de Trabajo, parcela que corresponde al PSC de Montilla. Si no fuera porque estamos ante un caso real, parecería una broma de mal gusto, pero es un suma y sigue del Govern a las agresiones contra la lengua de todos. Algunos propietarios de restaurantes han denunciado una campaña que les ha causado estupor e indignación. Por numerosa que sea la presencia de la comunidad china en Cataluña y su participación en el negocio de la restauración, se antoja una tomadura de pelo esta nueva vuelta de tuerca del nacionalismo.

Hi ha grans humoristes corcó a l'Espanya profunda, són gent d'una imaginació inigualable quan es tracta de desprestigiar una nació com la catalana. Per sort, a Cuba hi ha gent amb criteri... espero que a Espanya també. Sinó, "Siempre nos quedará La Habana".

Centaurus Project - Lesson 2: Types of extraterrestials

2010-02-17T08:32:00.000-08:00

Segona lliçó del misteriós Centaurus Project que arriba a les nostres pantalles gràcies a la feina d'investigació de ElTerrat.tv.

En la segunda lección, el profesor Phileas B. Baxter nos muestra algunas de las distintas clases de extraterrestres con las que deberemos interactuar.

Centaurus Project - Lesson 2: Types of extraterrestials

"Los Nórdicos también sirven para taparse en invierno." Aclaración de la mano simiesca del becario de redacción, especialista en objetos del hogar.

T-shirt Wars

2010-02-15T09:02:00.000-08:00

Bon vídeo d'uns dissenyadors de samarretes on-line anomenats Rhett&Link.

T-shirt Wars

Algú es preguntarà, per què no parla dels Goya? I jo podria dir: "por qué no me sale de la..." I fer una rima fàcil amb el nom del premi anteriorment esmentat. Ja sabeu qui ha guanyat, qui ha perdut i com va anar la gala (personalment la millor que he vist en anys), així que m'espero a que algú pengi el video de Movida en la 211. Genial!

Centaurus Project - Lesson 1: Teleportation

2010-02-10T10:44:00.000-08:00

El Terrat ha recuperat dels arxius secrets del Govern dels Estats Units d'Amèrica un projecte destinat a convertir a nens superdotats en ambaixadors de la Terra per a races extraterrestres. Les autoritats implicades sempre havien negat aquestes hipotesis... fins ara.

Sale a luz el primero de los vídeos formativos del ultrasecretro Centaurus Project: los misterios de la teletransportación.

Us deixo amb el professor Phileas B. Baxter i el secret de la teletransportació:

Centaurus Project - Lesson 1: Teleportation

"Si aquesta pel·lícula ha caigut en les vostres mans accidentalment, si us plau, apagueu el projector, ingeriu el cel·luloide i mossegueu-vos fort la llengua fins a provocar-vos la mort. Gràcies."

Coitus Interruptus

2010-02-07T02:04:00.000-08:00

Existeix l'home-bonobo? QUina és la seva problemàtica dins de la nostra societat? Realment creiem que el sexe no és tabú en la societat de l'era moderna? ¿A qué huelen las nubes?

1a part

2a part

Sobrecogedor, Carmen... y, ¿por qué no decirlo?, impresionante...

KILL ME!

2010-02-06T09:47:00.000-08:00

El grup Make the Girl Dance que ens van sorprendre amb aquesta meravella:

Make The Girl Dance - Baby Baby Baby ( official video )
Cargado por placeblancherec. - Ver los videos de música recién destacados.

Ara ens tornen a mostrar la seva vena transgressora amb un nou videoclip en el que, segons diuen, s'han gastat tots els diners que van recaptar amb el primer videoclip: 30.000$.

MAKE THE GIRL DANCE [KILL ME] (official video)
Cargado por placeblancherec. - Explorar otros videos musicales.

Aquests francesos...

La Dama y la Muerte

2010-02-04T08:43:00.000-08:00

I tanquem la setmana d'animació d'Acceptem bloc com a animal de companyia (també ajuda no tenir facebook) amb el curtmetratge The Lady and the Reaper. Els autors d'aquesta peça són els integrants de Kandor Moon, que possiblement us sonaran de la pel·lícula El Lince Perdido. Gaudiu de l'espectacle... en HD i en format panoràmic.

Podreu veure el curt en bones condicions clicant sobre aquest link:
The Lady and the Reaper

I sinó aquí, però en petit...

És brutal, no m'estranya gens que competeixi amb Alma i Tachaaan! als Goya. Tres curts absolutament meravellosos!

Mono: ¡Gay!

SamGensSagaz: ¡Involucionado!

I no us perdeu el bloc del procès que ha anat seguint el curt The Lady and the Reaper: Bloc oficial.

TACHAAAN!

2010-02-02T07:04:00.000-08:00

TACHAAAN!

(només escriure aquesta paraula, "TACHAAAN!", un dels micos de la redacció se m'acosta, la llegeix i diu: "Yo Chita... Conchita." i marxa. Sé que això no aporta res a l'entrada en qüestió, però m'ha semblat curiòs.)

Aquí us presento un molt bon curt d'animació realitzat per Rafael Cano, Carlos del Olmo i Miguel A. Bellot coma projecte de final de l'escola Pepe-School-Land. Aquest treball ha anat guanyant diversos premis i està nominat per a aquesta edició dels Premis Goya.

TACHAAAN! from Rafikisland on Vimeo.

Està molt ben animat, molt currada la il·luminació i el so, i no cal que parlem de l'estil de dibuix... Realment un treball molt ben fet i que no costa gens empassar-se una i altra vegada. Esperarem més productes com aquests, amics de laFiesta!

I ja que parlem d'animació no us perdeu els treballs de Paco Sordo a Dame Algo, ni les bogeries del pirat Alex Butera. Aquí us deixo un exemple del segon recomanat; es tracta d'una entrevista a Salvador Dalí, però al seu entendre...

Realment delirant!

CENTAURUS PROJECT

2010-02-01T09:17:00.000-08:00

Alguna cosa nova es prepara dins ElTerrat.tv, ho presento, ho noto, ho sé...

Dels visionaris fnas de la Iniciativa Dharma arriba:

The Centaurus Project

Molt aviat a les seves pantalles... d'ordinador... o d'i-Phone o del que sigui, però molt aviat!

I per als més frikies, torna PostLost. Aquí us deixo amb la promo, clarament inspirada en la de Cuatro (que està just a sota de la de PostLost):

I ja prou de novetats, collons!

Tremola, Miyazaki!

2010-01-30T02:28:00.000-08:00

Diuen que podria ser el successor de Hayao Miyazaki, aquell senyor oriental que ens va enlluernar amb grans pel·lícules d'animació tals com Mi vecino Totoro, Porco Rosso, La princesa Mononoke o El viaje de Chihiro, entre d'altres. El seu nom és Jonatan Cantero i aquesta podria ser la seva carta de presentació:

La veritat és que està prou bé, sí senyor! Veig que els protagonistes sempre són molt similars al Placton de Bob Esponja, no creieu?

Who's On First?

2010-01-29T02:10:00.000-08:00

Abbott & Costello

Abbott: Well Costello, I'm going to New York with you. You know Bucky Harris, the Yankee's manager, gave me a job as coach for as long as you're on the team.

Costello: Look Abbott, if you're the coach, you must know all the players.

Abbott: I certainly do.

Costello: Well you know I've never met the guys. So you'll have to tell me their names, and then I'll know who's playing on the team.

Abbott: Oh, I'll tell you their names, but you know it seems to me they give these ball players now-a-days very peculiar names.

Costello: You mean funny names?

Abbott: Strange names, pet names...like Dizzy Dean...

Costello: His brother Daffy.

Abbott: Daffy Dean...

Costello: And their French cousin.

Abbott: French?

Costello: Goofè.

Abbott: Goofè Dean. Well, let's see, we have on the bags, Who's on first, What's on second, I Don't Know is on third...

Costello: That's what I want to find out.

Abbott: I say Who's on first, What's on second, I Don't Know's on third.

Costello: Are you the manager?

Abbott: Yes.

Costello: You gonna be the coach too?

Abbott: Yes.

Costello: And you don't know the fellows' names?

Abbott: Well I should.

Costello: Well then who's on first?

Abbott: Yes.

Costello: I mean the fellow's name.

Abbott: Who.

Costello: The guy on first.

Abbott: Who.

Costello: The first baseman.

Abbott: Who.

Costello: The guy playing...

Abbott: Who is on first!

Costello: I'm asking YOU who's on first.

Abbott: That's the man's name.

Costello: That's who's name?

Abbott: Yes.

Costello: Well go ahead and tell me.

Abbott: That's it.

Costello: That's who?

Abbott: Yes.

PAUSE

Costello: Look, you gotta first baseman?

Abbott: Certainly.

Costello: Who's playing first?

Abbott: That's right.

Costello: When you pay off the first baseman every month, who gets the money?

Abbott: Every dollar of it.

Costello: All I'm trying to find out is the fellow's name on first base.

Abbott: Who.

Costello: The guy that gets...

Abbott: That's it.

Costello: Who gets the money...

Abbott: He does, every dollar. Sometimes his wife comes down and collects it.

Costello: Whose wife?

Abbott: Yes.

PAUSE

Abbott: What's wrong with that?

Costello: Look, all I wanna know is when you sign up the first baseman, how does he sign his name?

Abbott: Who.

Costello: The guy.

Abbott: Who.

Costello: How does he sign...

Abbott: That's how he signs it.

Costello: Who?

Abbott: Yes.

PAUSE

Costello: All I'm trying to find out is what's the guy's name on first base.

Abbott: No. What is on second base.

Costello: I'm not asking you who's on second.

Abbott: Who's on first.

Costello: One base at a time!

Abbott: Well, don't change the players around.

Costello: I'm not changing nobody!

Abbott: Take it easy, buddy.

Costello: I'm only asking you, who's the guy on first base?

Abbott: That's right.

Costello: Ok.

Abbott: All right.

PAUSE

Costello: What's the guy's name on first base?

Abbott: No. What is on second.

Costello: I'm not asking you who's on second.

Abbott: Who's on first.

Costello: I don't know.

Abbott: He's on third, we're not talking about him.

Costello: Now how did I get on third base?

Abbott: Why you mentioned his name.

Costello: If I mentioned the third baseman's name, who did I say is playing third?

Abbott: No. Who's playing first.

Costello: What's on first?

Abbott: What's on second.

Costello: I don't know.

Abbott: He's on third.

Costello: There I go, back on third again!

PAUSE

Costello: Would you just stay on third base and don't go off it.

Abbott: All right, what do you want to know?

Costello: Now who's playing third base?

Abbott: Why do you insist on putting Who on third base?

Costello: What am I putting on third.

Abbott: No. What is on second.

Costello: You don't want who on second?

Abbott: Who is on first.

Costello: I don't know.

Abbott: & Costello Together:Third base!

PAUSE

Costello: Look, you gotta outfield?

Abbott: Sure.

Costello: The left fielder's name?

Abbott: Why.

Costello: I just thought I'd ask you.

Abbott: Well, I just thought I'd tell ya.

Costello: Then tell me who's playing left field.

Abbott: Who's playing first.

Costello: I'm not... stay out of the infield! I want to know what's the guy's name in left field?

Abbott: No, What is on second.

Costello: I'm not asking you who's on second.

Abbott: Who's on first!

Costello: I don't know.

Abbott & Costello Together: Third base!

PAUSE

Costello: The left fielder's name?

Abbott: Why.

Costello: Because!

Abbott: Oh, he's centerfield.

PAUSE

Costello: Look, You gotta pitcher on this team?

Abbott: Sure.

Costello: The pitcher's name?

Abbott: Tomorrow.

Costello: You don't want to tell me today?

Abbott: I'm telling you now.

Costello: Then go ahead.

Abbott: Tomorrow!

Costello: What time?

Abbott: What time what?

Costello: What time tomorrow are you gonna tell me who's pitching?

Abbott: Now listen. Who is not pitching.

Costello: I'll break your arm, you say who's on first! I want to know what's the pitcher's name?

Abbott: What's on second.

Costello: I don't know.

Abbott & Costello Together: Third base!

PAUSE

Costello: Gotta a catcher?

Abbott: Certainly.

Costello: The catcher's name?

Abbott: Today.

Costello: Today, and tomorrow's pitching.

Abbott: Now you've got it.

Costello: All we got is a couple of days on the team.

PAUSE

Costello: You know I'm a catcher too.

Abbott: So they tell me.

Costello: I get behind the plate to do some fancy catching, Tomorrow's pitching on my team and a heavy hitter gets up. Now the heavy hitter bunts the ball. When he bunts the ball, me, being a good catcher, I'm gonna throw the guy out at first base. So I pick up the ball and throw it to who?

Abbott: Now that's the first thing you've said right.

Costello: I don't even know what I'm talking about!

PAUSE

Abbott: That's all you have to do.

Costello: Is to throw the ball to first base.

Abbott: Yes!

Costello: Now who's got it?

Abbott: Naturally.

PAUSE

Costello: Look, if I throw the ball to first base, somebody's gotta get it. Now who has it?

Abbott: Naturally.

Costello: Who?

Abbott: Naturally.

Costello: Naturally?

Abbott: Naturally.

Costello: So I pick up the ball and I throw it to Naturally.

Abbott: No you don't, you throw the ball to Who.

Costello: Naturally.

Abbott: That's different.

Costello: That's what I said.

Abbott: You're not saying it...

Costello: I throw the ball to Naturally.

Abbott: You throw it to Who.

Costello: Naturally.

Abbott: That's it.

Costello: That's what I said!

Abbott: You ask me.

Costello: I throw the ball to who?

Abbott: Naturally.

Costello: Now you ask me.

Abbott: You throw the ball to Who?

Costello: Naturally.

Abbott: That's it.

Costello: Same as you! Same as YOU! I throw the ball to who. Whoever it is drops the ball and the guy runs to second. Who picks up the ball and throws it to What. What throws it to I Don't Know. I Don't Know throws it back to Tomorrow, Triple play. Another guy gets up and hits a long fly ball to Because. Why? I don't know! He's on third and I don't give a darn!

Abbott: What?

Costello: I said I don't give a darn!

Abbott: Oh, that's our shortstop.

Què gran! Només llegint el text ja em pixo de riure! Però veure'ls interpretant aquesta conversa és indescriptible!

Genial! Rememorant a Rain Man i Kim Peek.